MARC GRAU ENTREVISTA AUSIÀS MARCH

Els catalans tenim la sort de disposar d'autors que han esdevingut clàssics per la seva excel·lència i perquè els anys no els anul·len sinó que els magnifiquen. Si llegiu els poemes d'Ausiàs March, us adonareu que els sentiments que hi expressa són tan contundents i actuals que podem arribar a dubtar que els escrivís al segle XV. Amb l'entrevista -és clar fíctícia- que Marc Grau* -a la foto- ha fet a aquest insigne cavaller i poeta podem endinsar-nos en la personañlitat literària d'un home que va marcar un abans i un després en la literatura de casa nostra.
*Quins són els seus orígens?
Vaig néixer a Gandia el 1397. Formava part d'una família de la noblesa. El meu pare era cavaller, i, és clar, també ho vaig ser jo.
*Com va ser la seva vida sentimental?
A 40 anys vaig decidir casar-me amb Isabel Martorell, la germana de Joanot Martorell, l'autor de Tirant lo Blanc, sens dubte una extraordinària novel·la. Dos anys més tarda la meva dona va morir i vaig casar-me amb Joana Escorna, que també va morir quatre anys més tard.
*De què parlen els seus poemes?
Parlen de mi mateix, dels meus pensaments, del meu món interior, de les meves vivències, de les meves contradiccions. Es tracta d'una poesia personal i sincera.
*I, és clar, trenca amb la tradició trobadoresca.
Sí, rotundament. Hi trenco perquè la poesia mai pot ser simplement un joc cortesà, ni un exercici retòric ni un passatemps. La poesia serveix per a pensar i reflexionar. Vaig intentar escriure una nova lírica, diferent i totalment personal.
*Per què ens els seus poemes mai apareix com a vassall d'una dona?
No sóc gens partidari del concepte de dona angelical dels poetes italians ni de la "fin amors" de la literatura trobadoresca. En els meus poemes la dona apareix amb tots els seus defectes i virtuts. I jo sóc l'únic protagonista, per la qual cosa analitzo i confesso la meva intimitat. Sempre he preferit practicar la poesia del Jo.
*Quin és el tema que predomina en els seus poemes?
L'amor, l'enamorament, el desig, el plaer, la timidesa, la gelosia, la infidelitat. Entenc que les persones tenim dues natures. La primera respon al cos, que és finit i imperfecte, als sentits, a la sensualitat, a les passions... Es tracta de l'amor sensual. I la segona és la que correspon a l'esperit, que esdevé inifinit i perfecte, i pertany a la intel·ligència, a la raó i a la virtut. És l'amor intel·lectual.
*Què és per a vostè l'amor?
L'amor per a mi és una qüestió d'ordre moral, un camí de perfecció personal. L'atracció eròtica entre els amants és un estadi que, tot i ser necessari, ha de ser superat per tal que l'amor trobi una relació intel·lectual. Jo mai he entès l'amor com un simple desig carnal, sinó que l'entenc com una lluita del bé, l'esperit, contra el mal, la carn.
*Després de la mort de la seva segona morta va escriure sis cants de mort.
Sempre he mantingut viu l'amor que sentia per Joana Escorna. Era un amor més espiritual, més pur. Vaig escriure sis cants de mort en què expressava el meu sofriment per la pèrdua de la persona estimada. Però la meva gran preocupació anava més enllà del destí de l'ànima de la meva dona morta, de la qual em sento responsable, i volia saber si la seva ànima s'havia salvat.
*Quina retòrica acostuma a utlitzar?
He escrit un nombre imortant de poemes que presenten una mateixa arquitectura. En la primera part exposo una anècdota o un exemple i en la segona ho adapto a la seva problemàtica; en l'última hi faig una síntesi final. Dins d'aquest esquema les comparacions i les gran imatges constituteixen les bases fonamentals de la meva retòrica. Tant les unes com les altres tenen una funció clara: mostrar la intimitat del jo, com ha he dit abans. Per això tendeixo a mostrar situacions extremes: concemnats a mort, personatges torturats, situacions inquietants...

*Marc Grau és alumne de 1r de batxillerat de l'Escola Mare de Déu de Núria.

3 comentaris:

jcatalà ha dit...

Tot i que han assignat el nom de catalana a la llengua dels valencians, caldria afinar afirmacions. Els catalans poden disposar de...però el poeta esmentat és valencià. Agraït per eixe post.

Ricard Casanovas i Jové ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ricard Casanovas i Jové ha dit...

Jcatalà,

Accepto, en certa manera, l'esmena. Ausiàs March és un poeta valencià, però en tot cas escrivia en llengua catalana, no ho creus així? Moltes gràcies pel teu comentari i per haver consultat el meu bloc.