QUATRE LLIBRES PER SANT JORDI

Us presento els quatre fantàstics, els quatre llibres que us recomano per Sant Jordi. Fugida cap al sud (Premi Edebé de Literatura Juvenil), de Juan Madrid, Camins de llibertat, de Maite Carranza, Trains Kids, de Dirk Reinhardt, i Nirvana, de Pere Formiguera. Bona diada. I millor, bona lectura durant tot l'any!

EL RECOMANADOR DE LLIBRES DEL "ARA"

M'agrada el diari "Ara" i no me n'amago gens. Fins ara no ho havia escrit en aquest blog, però en soc un bon seguidor, i vull que en quedi constància. Aquests en són alguns dels motius: tenen la clara voluntat de fer visible el paper de la dona en la nostra societat, i per aquesta raó destaquen, per exemple, les fites de l'esport femení català (no debades decidiren obrir les pàgines d'esport amb un article extens de Natàlia Arroyo el dia que les jugadores del Barça aconseguiren entrar a les semifinals de la Champions); dediquen pàgines a reportatges de fons i monogràfics d'actualitat, i aposten per la cultura i els llibres. La darrera pensada del diari ha estat un recomanador de llibres, que ajuda a triar un llibre per Sant Jordi, o per quan sigui, hi afegeixo jo. Respons a quatre preguntes i, fantàstic, et proposa un llibre a la mida dels teus gustos. No us perdeu aquest giny meravellós i divertit.   

EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA


Ja ha arribat. Ja l'esperàvem. Ja en teníem ganes. Potser perquè una cosa que t'agrada et sap greu que estigui arraconada, en l'immens buit del silenci. Així, si de tant en tant agafa un cert protagonisme, encara que sigui esgarrapant tan sols un bocí a la realitat, això fa que et sentis millor. Parlo de la poesia. El 21 de març se celebra un any més el Dia Mundial de la Poesia. Hi ha previstes moltes activitats i actes perquè per un dia sigui la protagonista. Enguany, Antònia Vicens ha sigut l’escollida que ha escrit el poema “La poesia”.   


La poesia

Plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre
les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema

"NIRVANA", DE PERE FORMIGUERA

Us ha agradat Nirvana, de Pere Formiguera? Espero que sí. En tot cas, avui us proposo que juguem amb aquest llibre, que ens ho passem bé fent preguntes i proposant activitats. Ens dividirem en grups. Cada grup es batejarà amb un nom relacionat amb el llibre. Cada pregunta ben resposta es valorarà amb tres punts. Si en proposeu vosaltres i estan ben formulades, tindreu dos punts. També poeu proposar activitats perquè facin els altres grups, amb un valor de dos punts. Heu de fer cada pregunta, resposta o activitat en un comentari diferent. I ara, a jugar.



1) Quantes reencarnacions hi ha al llibre? Expliqueu-ne un parell. 
2) Seguint l’estil del llibre, proposeu una reencarnació més. (Escriviu el text com si fos la novel·la.)   
3) El llibre s'inspira en una religió. Quina? Com creieu que és?
4) Qui és, segons el vostre parer, el protagonista de la novel·la?
5) Descriviu el porter.

Proposeu preguntes i activitats...  

ELS LÍMITS DE L'ACCEPTABLE

El Premi Carlemany al Foment de la Lectura l'adjudica un jurant de lectors joves, els mateixos als quals van dirigits els llibres que es presenten. Vorejant els límits, de Jordi Ortiz, n'ha guanyat la cinquena convocatòria. És un llibre de relats que parlen dels desafiaments tècnics socials i ètics d'una societat que no es para a reflexionar sobre els limits dels seus actes i que avança inexorablement cap a un futur que no sap què depararà. Es tracta d'un llibre àgil i que permet reflexionar sobre el devenir de l'ésser humà.

Títol: Vorejant els límits.
Autor: Jordi Ortiz
Editorial: Proa


JUGUEM AMB EL TIRANT


A partir de l'edició de Les Eines del "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos", us proposo fer un joc en grups de tres o quatre persones perquè ens ho passem bé amb el nostre heroi i els personatges que l'envolten a la cort de Constantinoble. Cada grup tindrà un nom i procurarà contestar primer que els altres les preguntes que us plantejaré.
Els grups també podran fer preguntes perquè les responguin els altres grups. Cada bona pregunta plantejada tindrà un valor de dos punts. Indiqueu sempre quina pregunta responeu. Haureu d'estar atents, perquè cada dia puc plantejar una o més qüestions. I sumant sumant obtindreu el premi merescut. No us oblideu de firmar les respostes amb el nom del grup. Cada resposta correcta tindrà un valor de tres punts.

Preguntes

1. De quina manera es declara Tirant a Carmesina? Per què creieu que ho fa així?

2. Hi ha un moment en què Tirant es lamenta que no podrà aconseguir mai l'amor de Carmesina? Quin és el motiu que al·lega?

3. Com creieu que és l'emperardor?

4. Què suplica Diafebus a la princesa entre els capítols 146 i 147?

5. Us agrada la manera d'actuar de Diafebus al llarg de la novel·la?

6. Quina relació tenen Tirant i Carmesina?

6. Feu, si voleu, les vostres preguntes.

LA DONA VESTIDA DE NEGRE: CONCURS I FÒRUM


Us proposo fer un joc en grups perquè ens ho passem d'allò més bé amb La dona vestida de negre, una novel·la plena de misteri i girs argumentals. Cada grup tindrà un nom (relacionat amb els personatges o elements del llibre) i procurarà contestar primer que els altres les preguntes i els reptes que us plantejaré. Cada resposta correcta o repte ben resolt tindrà un valor de tres punts. Els grups també podran fer preguntes perquè les responguin els altres grups o plantejar reptes. Cada bona pregunta plantejada tindrà un valor de dos punts. Indiqueu sempre quina pregunta responeu. Haureu d'estar atents, perquè en qualsevol moment puc plantejar una o més qüestions. I sumant sumant obtindreu el premi merescut. No us oblideu de firmar les respostes amb el nom del grup i el vostre individual. Pel que fa als reptes, cadascun ben resolt tindrà dos punts. Si en proposeu un que estigui bé, en rebreu d'extra.




Preguntes:

1. Al llibre hi ha frases intrigants. Aquest n'és una: "Vull que m'ajudis a matar el Pol". Qui la diu i a qui la diu? 

2. Un personatge llegeix un llibre enigmàtic? Quin llibre i quin personatge?

3. Al llibre hi ha Intents d'assassinat, morts. Com es vol matar al Pol? Quin són els altres intents que  hi ha?

4. Per què creieu que l'Anna Barral és tan dolenta?

Reptes:

1. Expresseu amb mímica (sense que us vegi ningú, però davant del moderador del joc perquè en sigui testimoni) el hobby a què es dedica el Pol?

2. Justifica la portada. Proposa'n en pocs minuts una de diferent a partir d'un esbós.
  

UN LLIBRE BEN DIVERTIT DE MAITE CARRANZA

Maite Carranza és una escriptora de confiança. Saps que no et decebrà mai, que la lectura dels seus llibres no et farà perdre el temps, que el seu estil té garantia de qualitat. I Víctor i els neardentals ha estat per a mi una troballa ben hilarant. No en tenia constància, malgrat que Carranza és una de les meves  escriptores de capçalera. De fet, es tracta d'una saga de llibres que giren al voltant d'un nen d'uns deu anys i de temes diversos: Víctor i els romans, Víctor i els zombis, Víctor i els follets... La combinació de lletres de mides i tipografies diferents, l'alternança de còmic i text, l'ús d'uns quants recursos ben escollits que imprimeixen ritme al llibre i, sobretot, l'humor -de vegades estripat- que Carranza dota a l'argument fan que amb aquests llibres, tot i que estan recomanats per a nens de deu anys, s'ho puguin passar bé lectors de totes les edats. Si voleu caragolar-vos de riure, aquest és el llibre adequat.

Autora: Maite Carranza
Il·lustrador: Agustín Comotto
Núm de pàgines: 184

UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA

Aharon Appelfeld narra a Adam i Thomas la història de dos nens jueus que durant la Segona Guerra Mundial han de sobreviure als perills del bosc. Han de prendre un seguit de decisions que els faran madurar: el menjar, el lloc on han de passar la nit... L'autor centra temes com l'amistat, l'esperança, la melangia i la perseverança en dos nens, per la qual cosa perfila una narració molt humana que, a pesar de la seva brevetat, ens farà reflexionar una bona estona.

Editorial: Cruïlla
Traducció: Itai ron
Pàgines: 123

"FUIG SENSE MIRAR ENRERE", DE LUIS LEANTE

Luis Lante, del qual no sabia res -la meva ignorància literària és més basta del que voldria- té una llarga trajectòria en el món de l'ensenyament i també -que és el que ens interessa ara- en la literatura per a joves i per a adults. L'autor construeix una trama al voltant d'un noi de quinze anys que es veu implicat en un programa de protecció de testimonis i que s'ha de refugiar en un poble perquè una banda criminal no el caci. Fuig sense mirar enrere s'afegeix a la nòmina d'obres guardonades amb el Premi Edebé de Literatura Juvenil, que té com a novel·les destacades -destacades simplement perquè m'he llegit i m'han agradat- L'última feina del senyor Lluna, de César Mallorquí, La mort a sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera, Paraules emmetzinades, de Maite Carranza, o Mentida, de Care Santos. Una novel·la, doncs, que porta el segell de la qualitat i que combina l'acció, els sentiments i l'amor en una aventura protagonitzada per l'Enrique, que parla en primera persona i que es dirigeix a un tu, que no penso delatar qui és perquè vull que ho descobriu vosaltres. En definitiva, us recomano una novel·la que val molt la pena llegir.

Número de pàgines: 224
Editorial: Edebé

UN BLOG SOBRE LLIBRES

Alguns de vosaltres ja el deveu conèixer: La vida entre llibres és el blog de la Laura Castro, en què recomana, des de la seva experiència lectora i passió per la lectura, els llibres que llegeix. Doncs ara estem d'enhorabona, perquè aquest bloc presenta una nova cara, un disseny net i modern i més recomanacions. Un dels punts destacables de la nova vida de La vida entre llibres és un índex dels autors i autores comentats al bloc. Per als qui us agrada que us recomanin lectures. 

I DESPRÉS DE LA PLATJA, LA SETMANA DEL LLIBRE

Com fa el tòpic, fidel a la cita arriba, després de les vacances, la Setmana del Llibre en Català, ni més ni menys que la trenta-quatrena edició. Un cop més, ve carregada d'activitats per a tota la família. El 2 de setembre, no us ho penseu, agafeu la motxilla, apropeu-vos a la catedral de Barcelona i deixeu-vos endur per la literatura escrita o traduïda en català. Consulteu-ne la pàgina que han preparat per a tots nosaltres. Jo no penso perdre'm l'esdeveniment!

VINYOLI I LA REFLEXIÓ SOBRE LA MORT

Ara, que estic en plena lectura de Joan Vinyoli, em ve de gust proposar-vos que llegiu un dels poemes de Vent d'aram (1976) que reflexionen sobre un tema que transita pels seus llibres: el pas del temps i la presència indefectible de la mort. La vella dama de la dalla sempre guanya la partida, oi? L'enfrontament entre la vida i la mort és com una partida d'escacs.

JOC D'ESCACS

De vegades els himnes
són per aquells que estan
sota la terra.
                   Aquí, nosaltres
vivim encara en el sinistre
destí dels homes.
                       I mirem com juguen
a escacs.
                Avancen els peons
per molts que en caiguin. Salten
com els cavalls i, ràpids,
obliqüen com l'alfil.
Sacrifiquen la dama i, ja quasi
perduts, enroquen.
Que el rei aguanta fort
               -però segur
que amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà caient.

UN CURTMETRATGE SOBRE UNA BIBLIOTECA

Jason Motte, el director de The Library, signa aquest curtmetratge sobre una biblioteca, el primer amor d'una noia adolescent i la demència d'una persona gran. Un producte que dura tan sols vint minuts, però que explica una gran història amb sensibilitat i exquisidesa. No us el perdeu!

"LA MIRADA INDISCRETA", D'ÀNGEL BURGAS

La mirada indiscreta, escrit per Àngel Burgas i publicat per l'editorial Bambú, parteix d'Alfred Hitchcok. L'autor no se n'amaga. El títol de la seva última novel·la ens dóna una pista més que clara: és un homenatge a  la genial pel·lícula d'aquest director de cinema britànic, La finestra indiscreta (en anglès i originalment, Rear Window). I el plantejament inicial també ho és: en Ramon, el protagonista indiscutible, s'asseu a la terrassa d'una casa que ha heretat i observa la gent que s'asseu davant seu. Es tracta, ras i curt, d'una novel·la increïble: sorprenent, amb un ritme ascendent i una trama que es va embolicant fins a quedar-te de pasta de moniato.  Perquè feu boca, us deixo el vídeo oficial del llibre.

UNA HISTÒRIA ORIGINAL

Imagineu-vos què sentiríeu si, un bon dia, el vostre jo del futur ve a veure-us per quedar-se una temporada amb vosaltres. Enterreu per una estona les lògiques científiques i poseu-vos a la pell de la Lina, la protagonista de L'aixeta del temps, una noia de setze anys que li passa exactament això. Una bona història de Paula Jiménez.

Títol: L'aixeta del temps
Editorial: Voliana

DAVID VILA, PER TENIR EN COMPTE

Microcontes, ironia, sorpresa, reflexions. Tot això i més podeu trobar en un llibre en què el conte, en alguns casos, està reduït quasi a la mínima expressió. I això precisament és el que fa que els textos de Verba, non facta. 99 contes intangibles siguin grans, profunds, que t'omplin de sentit la lectura. En la mínima expressió hi ha, a vegades, la grandesa. David Vila, un escriptor d'un cert recorregut que a partir d'ara tindré en compte, ho demostra. Un llibre de narracions curtes i de profunda reflexió molt recomanable.

Títol: Verba, non facta. 99 contes intangibles
Editorial: Voliana Edicions


LA INVENCIÓ DE BRIAN SELZNICK

La recomanació d'avui no us sorprendrà. Potser alguns coneixereu a bastament el llibre; fins i tot, n'haureu vist una versió cinematogràfica. La invenció de l'Hugo Cabret ha rebut molts elgogis i premis, Brian Selznick va ordir una trama enigmàtica que atrapa el lector, tant el novell com el bregat en batalles literàries, i la va acompanyar d'unes il·lustracions no menys misterioses. Va combinar-hi elements dels àlbums il·lustrats i la novel·la gràfica. Doneu-li una oportunitat, us resultarà sensacional.  

JOAN BENESIU, UNA ENORME DESCOBERTA

Vaig tenir clar de seguida que havia de triar com a primera lectura del mes d'agost Gegants de gel. Des del moment que el vaig agafar de la taula de destacats d'una botiga que té una bona selecció i hi vaig llegir a la portada mateix una afirmació contundent de Manuel Baxauli, sabia que seria una magnífica adquisició: "Avui la narrativa d'alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert". Es poden elegir les lectures d'una manera ben diversa, però si un autor de capçalera te'n recomana un altre no ho dubtis, fes-li cas. I és el que vaig fer. L'home manuscrit, la novel·la de Manuel Baxauli que vaig devorar en el seu moment, m'agrada, i molt. I des de llavors si Baxauli diu que un escriptor és bo, això va a missa. I caram si Benesiu ho és. Costa trobar en el desert de la qualitat literària catalana -i segurament és un mal estès a altres literatures- un escriptor que es preocupi per com cal traslladar la matèria narrativa, que escrigui frases que deixen petjada sense que la grandiloqüència les venci, les anorreï, que equilibri gairebé perfectament -o perfectament del tot?- tècnica i passió literàries. 
    Em trec el barret per Gegants de gel, per uns personatges que agafen una dramàtica profunditat pel fet d'estar vinculats a una història que els condiciona, que els obliga a actuar d'una determinada manera i a ser contradictoris, complexos, fastigosament humans. És una novel·la que s'atreveix amb àmbits tan diversos com el de la història, la filosofia, l'existència de l'ésser humà -potser l'existencialisme?-, la reflexió de la transmissió dels fets contats. Novel·les com aquesta et congracien amb la novel·la escrita amb majúscules i filigranes complementàries. Les frases de cada pàgina llisquen amb facilitat i, tanmateix, et porten pels viaranys dels matisos i les fronteres de la realitat. Gegants de gel és d'aquests llibres que et permeten que els llegeixis més d'un cop i en un lapse de temps no gaire separat, perquè són rics en continguts i en versos fets prosa.

Editorial: Periscopi
Pàgines: 291


CONTES ESCRITS PER ESCRIPTORS (MOLT) JOVES


En aquesta entrada del bloc us aniré proposant contes de nois i noies d'ESO i Batxillerat. Llegiu-vos-els, gaudiu-los i reflexioneu sobre com estan escrits.

1) Diana, d'Hèctor Sansano Arochea (Batxillerat)
2) El conte no escrit, d'Esteban Serrano Castelló (2n cicle d'ESO)
3) N'hi ha per llogar-hi cadires, d'Elia Aparicio (Batxillerat) 

UN VIATGE INSÒLIT



Heus ací un llibre molt ben editat per Barcanova que des del moment que el veus i l'agafes t'entren unes ganes irrefrenables de llegir. L'inspolit viatge de Jerónimo de Ayans, escrit per Lluís llort i magníficament il·lustrat per Oriol Malet, és novel·la de barreges: de sentiments i aventures, de ciències i història, de realitat i ficció, de realisme i ciència-ficció. I, efectivament, és un llibre que gaudeixes des del primer moment, d'aquells que t'ofereixen coneixements i alhora t'atrapen en una trama interessant per insòlit i extravagant. Un llibre amb força matisos dirigit a un públic juvenil. Una bona descoberta.



CUINA, ODISSEA I HUMOR ESTRIPAT

Dir-se Zinc per culpa d'un pare i un tiet que es prenen les coses massa a la lleugera és sinònim que la vida que t'espera des de néixer serà una aventura plena de situacions surrealistes. El nostre protagonista, en Zinc Peris, veurà com de la nit al dia la seva família decideix muntar un restaurant sense saber gaire com funciona aquest negoci. El cuiner que contracten és un apassionat de la novel·la d'Homer l'Odissea i dels seus personatges, que viuen envoltats d'amor, amistat o traïció. Des de la primera pàgina, Pasqual Alapont ens ofereix situacions estripades, divertides i la reflexió de dos personatges singulars, el jove Zinc i el cuiner, que ens arrencaran alguna riallada i ens faran passar una estona més que divertida. Novel·la totalment recomanable per a gent que li agrada riure.
Editorial: Cruïlla    Autor: Pasqual Alapont  

FLANAGAN I XARXENÈGUER ATAQUEN DE NOU


Flanagan, tot cervell i amb ganes d'emular els investigadors de ficció i els reals, i el seu amic Xarxnèguer, tot múscul, es veuen involucrats en una trama esotèrica, en què la droga i l'especulació immobiliària taquen un poble d'alta muntanya català. Humor, intriga, amor i aventura fan una conjunció equilibrada per deixar sobre la taula un retrat d'una societat en què els diners i l'afany de poder s'apoderen de la moral d'uns personatges que per quotidians tenen uns referents més o menys identificables. Andreu Martín i Jaume Ribera ho han tornat a fer: Els bessons congelats torna a ser una novel·la per a tots els públics divertida i emocionant de la saga del detectiu Flanagan, un jove adolescent que ara ja té dinou anys i que no pot fer-hi més, l'apassiona investigar. Estem davant d'una noevel·la que, malgrat la temàtica i el to en què està escrita, m'atreviria a qualificar d'entranyable, perquè els personatges, amb les seves misèries i virtuts, tenen una màgia que permet que ens els fem nostres, que ens hi sentim identificats. 

LA BALADA DEL PASSAT

Com indica el mateix títol, el llibre de Pau Joan Hernández La balada del funicular miner és una cançó romàntica, la història d'un amor impossible entre dos adolescents que el passat els ha fet una mala jugada, "perquè el passat és com l'aigua, que sempre torna al lloc per on corria". Al poble en què arriba l'Alda, una professora de matemàtiques, res no és el que sembla. La gent té un pasat per amagar. Hi ha una aurèola de misteri reforçada en els últims temps per la presència d'una bèstia ferotge. No deixeu de llegir aquesta novel·la, que us atraparà des de la primera pàgina pel seu misteri i els secrets amagats dels seus personatges.
Autor: Pau Joan Hernández
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 208
Premi Gran Angular 2013
Altres: també en llibre electrònic

UN ASSASSINAT AL CIRC

Ara que és Nadal i que a Barcelona, per mantenir la tradició, hi ha com a mínim quaatre circs (Circ Raluy, Circo Cataluña, Circo Americano i Circo Zavatta), i com que tinc molta fe en el circ i els números a voltes amb olor de nafatalina que s'hi ofereixen, us recomano El crim del colós rialler. En Lluc Barretina,, en Kolossus, en Moctezuma, en Boy, l'Orestes, en Zé da Cunya i una pila de noms estrafolaris més configuren una galeria de personatges que treballen en un circ en què una noia de setze anys és assassinada. Xavier Bertran ens proposa  una novel·la amb un investigador jove que treballa al mateix circ i que és fill de l'amo. Els personatges i les situacions ratllen de vegades el surrealisme i, sense una voluntat marcadament realista, retraten l'ambient entre màgic i decadent del món del circ. Un novel·la per als amants de les novel·les policíaques i del circ anacrònic.
Autor: Xavier Bertran
Editorial: Columna Jove
Pàg.: 146  

JUGUEM AMB EL "TIRANT LO BLANC"



A partir de l'edició de Les Eines del "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos", us proposo fer un joc en grups de tres o quatre persones perquè ens ho passem bé amb el nostre heroi i els personatges que l'envolten a la cort de Constantinoble. Cada grup tindrà un nom i procurarà contestar primer que els altres les preguntes que us plantejaré. Cada resposta correcta tindrà un valor de tres punts. Els grups també podran fer preguntes perquè les responguin els altres grups. Cada bona pregunta plantejada tindrà un valor de dos punts. Indiqueu sempre quina pregunta responeu. Haureu d'estar atents, perquè cada dia puc plantejar una o més qüestions. I sumant sumant obtindreu el premi merescut. No us oblideu de firmar les respostes amb el nom del grup.

Preguntes

1. De quina manera es declara Tirant a Carmesina? Per què creieu que ho fa així?

2. Hi ha un moment en què Tirant es lamenta que no podrà aconseguir mai l'amor de Carmesina? Quin és el motiu que al·lega? (Una pista: trobareu la resposta entre les pàgines 47 i 65. La mateixa pregunta us dóna una pista de la ubicació de la resposta.)

3. "Ai senyora! Que us veig pel pedregar". Quin personatge femení diu aquesta frase? Per què creieu que la diu?

4. Què suplica Diafebus a la princesa entre els capítols 146 i 147?

5. Us agrada la manera d'actuar de Diafebus al llarg de la novel·la?

6. Feu, si voleu, la vostra pregunta.



MATILDA, UNA NENA MÀGICA

A la Matilda li agrada molt llegir. Sembla estrany, tan petita, només té quatre anys, i llegeix tot el dia sense parar. Es cruspeix títols i títols de la biblioteca i els seus pares no l'entenen, Diuen que perd el temps. És una nena que és com un alenada d'aire fresc, en una vida en què els adults passen l'estona sense importar-los res més que ells mateixos. Matilda, escrita per Roald Dalh, ha esdevingut un clàssic del literatura infantil i juvenil. Una aventura deliciosa recomanada per a lectors a partir dels dotze anys amb què passareu una bona estona i us farà estimar encara més els llibres.
Editorial: Grup 62       Preu: 9,95 €
Altres: també en llibre electrònic    

CARLES PRADAS PRESENTA UN LLIBRE

En línies generals, el bon escriptor té fusta ja de ben petit. I Carles Pradas és un d'aquests casos. Recordo alguna de les seves narracions de quan era estudiant. Malgrat la seva joventut, eren textos profunds i ben treballats. Ara el Carles ha publicat La setena vida de Kaspar Schwarz, que presenta el proper dia 4 de desembre, a les 19 h, a la llibreria La Central, del carrer Elisabets, Encara no l'he llegit, però l'avala Males Herbes, una editorial petita que fa unes publicacions molt acurades.