Un curs més el Centre de Recursos Pedagògics Sant Martí ha organitzat de manera brillant els Jocs Florals, la festa literària anual en què els petits i els joves de la nostra ciutat s'erigeixen com a excel·lents escriptors i escriptores. L'Eugènia Pagès i l'Anna Blasco munten any rere any un concurs literari ple de color i sentiments a flor de pell que demostra que una bona part de l'alumnat d'aquest país gaudeix de la lectura i l'escriptura. Textos amb molt de sentiment i trames úniques, originals, ens sorprenen, ens fan ser optimistes per l'avenir i ens dibuixen un rictus de satisfacció, de feina ben feta. Felicito, doncs, els nois i les noies que hi han participat, i, és clar, els professors i professores que els ensenyen a escriure, a configurar unes trames ben pensades i amb personatges profunds si parlem de narrativa; a bastir tot una arquitectura sentimental i rítmica, si ens referim a poesia. No en dubteu pas, disposem d'un bon planter d'escriptors i escriptores i d'un professorat competent que els entrena i els prepara per al joc de la ficció i la vida. Enhorabona!Us presento els textos guanyadors en la categoria de poesia i en la categoria de narrativa de l'Escola Mare de Déu de Núria. Creieu-me, val la pena llegir-los. En la foto podem veure les autores dels quatre textos lluint la planta que les delata com a guanyadores del concurs.
Si sabessis..., poesia de Laura Fernández (2n d'ESO)
3 comentaris:
Escriure és una manera delirant d'utilitzar les neurones.
Quan escric em submergeixo d'intre dels paranys del subconcient, d'on puc extreure tot el que sòc, penso i sento. Tota aquesta barreja de pensaments i idees es transformen en esbossos de paraules que es cohesionen amb una realitat, el full blanc.
Escriure em provoca una lluita insonora amb la realitat, transformant el pensament inquiet i fugaç de la vida, i les més amagades emocions abstractes. Escriure és una auto exploraciò que implica la solitud i la taciturnitat dels impulsos intuïtius de cada frase, on es deixa com a petjada un o més d'un sentiment difós en el temps.
Penso que, a diferencia d'escriure arrels matemàtiques o línies rectes, aquesta és una de les poques coses que una màquina o robot no pot fer, ja que això requereix l'ús de les idees, els sentiments i la imaginació.
Si no fos per la gent que t'ajuda a tirar endavant, que confia, i et motiva, és possible que ara per ara, mai hagués descobert la màgia d'escriure, després dels darrers premis literaris vull agrair-li als professors que TANT m’han ajudat.
LaGarsi
Holaa!!
Doncs la veritat que m'he estat llegint les poesies, i m'han agradat mol, eren força originals. I si haig de triar una com a millor, la veritat que no la sabria escollir, perquè son molt bones, de veritat.
Bé i la veritat que jo estic fent una també, però no se si serà apta per presentar... haha
Doncs res mes a dir.
Bon estiu!!
Guillermo Cabanillas
M'alegro que t'hagin agradat, Guillermo, de veritat. Tu també tens facilitat per escriure. Ara bé, cal que tinguis en compte dos aspectes: cal dedicar-hi una mica de temps i pensar que el que escrius sempre és millorable. Molt bones vacances i molt bones lectures!
Ricard
Publica un comentari a l'entrada