JOCS FLORALS AL DISTRICTE SANT MARTÍ

Un curs més el Centre de Recursos Pedagògics Sant Martí ha organitzat de manera brillant els Jocs Florals, la festa literària anual en què els petits i els joves de la nostra ciutat s'erigeixen com a excel·lents escriptors i escriptores. L'Eugènia Pagès i l'Anna Blasco munten any rere any un concurs literari ple de color i sentiments a flor de pell que demostra que una bona part de l'alumnat d'aquest país gaudeix de la lectura i l'escriptura. Textos amb molt de sentiment i trames úniques, originals, ens sorprenen, ens fan ser optimistes per l'avenir i ens dibuixen un rictus de satisfacció, de feina ben feta. Felicito, doncs, els nois i les noies que hi han participat, i, és clar, els professors i professores que els ensenyen a escriure, a configurar unes trames ben pensades i amb personatges profunds si parlem de narrativa; a bastir tot una arquitectura sentimental i rítmica, si ens referim a poesia. No en dubteu pas, disposem d'un bon planter d'escriptors i escriptores i d'un professorat competent que els entrena i els prepara per al joc de la ficció i la vida. Enhorabona!

Us presento els textos guanyadors en la categoria de poesia i en la categoria de narrativa de l'Escola Mare de Déu de Núria. Creieu-me, val la pena llegir-los. En la foto podem veure les autores dels quatre textos lluint la planta que les delata com a guanyadores del concurs.


Si sabessis..., poesia de Laura Fernández (2n d'ESO)

3 comentaris:

LaGarsi ha dit...

Escriure és una manera delirant d'utilitzar les neurones.

Quan escric em submergeixo d'intre dels paranys del subconcient, d'on puc extreure tot el que sòc, penso i sento. Tota aquesta barreja de pensaments i idees es transformen en esbossos de paraules que es cohesionen amb una realitat, el full blanc.

Escriure em provoca una lluita insonora amb la realitat, transformant el pensament inquiet i fugaç de la vida, i les més amagades emocions abstractes. Escriure és una auto exploraciò que implica la solitud i la taciturnitat dels impulsos intuïtius de cada frase, on es deixa com a petjada un o més d'un sentiment difós en el temps.

Penso que, a diferencia d'escriure arrels matemàtiques o línies rectes, aquesta és una de les poques coses que una màquina o robot no pot fer, ja que això requereix l'ús de les idees, els sentiments i la imaginació.

Si no fos per la gent que t'ajuda a tirar endavant, que confia, i et motiva, és possible que ara per ara, mai hagués descobert la màgia d'escriure, després dels darrers premis literaris vull agrair-li als professors que TANT m’han ajudat.

LaGarsi

Anònim ha dit...

Holaa!!

Doncs la veritat que m'he estat llegint les poesies, i m'han agradat mol, eren força originals. I si haig de triar una com a millor, la veritat que no la sabria escollir, perquè son molt bones, de veritat.
Bé i la veritat que jo estic fent una també, però no se si serà apta per presentar... haha

Doncs res mes a dir.

Bon estiu!!

Guillermo Cabanillas

Ricard Casanovas i Jové ha dit...

M'alegro que t'hagin agradat, Guillermo, de veritat. Tu també tens facilitat per escriure. Ara bé, cal que tinguis en compte dos aspectes: cal dedicar-hi una mica de temps i pensar que el que escrius sempre és millorable. Molt bones vacances i molt bones lectures!

Ricard