La poesia del mes d'octubre (2009)
Enric Duran (València, 1895 - 1967) és un poeta desconegut en la nostra latitud. Com tants d'altres, però, que no ens ve de nou, aquest fet. En el poema Ai, la lluna de novembre el paisatge es tenyeix de grogor tardorenca i de solitud freda. És un poema ideal per a aquestes dates, tot i que aquest any la tardor ve lenta i amb parsimònia.
Ai, la lluna de novembre...
Ai, la lluna de novembre
de color esgroguissat!
Ai, la freda, ai, la boirosa
lluna de nit de Tots Sants!
Ai, la lluna que il·lumina
el trist recinte oblidat,
i fa les ombres més negres
i els clars desassossegats!
Ai, la lluna dels macabres
nacres tèrbols entre flors!
Ai, les flors que es mustiguen
sobre el silenci dels morts!
Ai, la lluna de novembre,
freda com la soledat!
-com la soledat, oh lluna,
lluna trista del fossar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada