BON NADAL I FELIÇ 2010



En el poema que us convido a llegir, Delfí Abella dibuixa una estampa urbana que la modernitat està esborrant. Els temps canvien i no podem aturar el pas dels anys, d'acord, però tot plegat potser va a massa velocitat. Aquest any no us felicito les festes amb una poema de Nadal sinó amb un text que retrata un dia d'hivern a la ciutat, amb regust de temps passats i malenconia.
Sense més divagacions per ara, us desitjo un BON NADAL i un any 2010 molt FELIÇ. Em plau donar-vos les gràcies pel seguiment que feu del meu bloc i per l'interès que demostreu per la llengua i la literatura catalanes. Repeteixo: MOLTES GRÀCIES A TOTHOM.

LA PLAÇA

La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
A l'hivern, plovent, nevant,
hi passem aixoplugats.

Una font en un racó,
molt petit el rajolí:
les noies, en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s'acaba mai,
s'atura, la pressa rai!

Hi ha un estanc i un estanquer
que és baixet, gras i ufanós,
viu, garlaire, xafarder:
sempre en sap de tots colors.
Va gent a fer-la petar
que s'oblida de comprar.

Sovint hi ha poc personal
amb la cara que somriu
i amb posat de no fer mal,
que hem nascut al mateix niu.
‹‹Bon dia, Quim, què hem de fer?››
‹‹Cap a l'hort›› ‹‹Que us vagi bé››

Surt una dona a escombrar
uns nens fan el pam-i-pet,
el silenci és prim i clar:
sons de lluny i un aire net.
La placeta de l'estanc
la tinc ficada a la sang...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Et desitgem un BON NADAL i un FELIÇ ANY NOU 2010!
Gràcies per tot!
Un petó!
De les teves alumnes:
- Alba Teixidó.
- Andrea Nuez.

Ferran Vilà ha dit...

Que tinguis un FELIÇ ANY 2010 i un BON NADAL Ricard.

LA LITERATURA AL PODER!!

Anònim ha dit...

MOLT BON NADAL I FELIÇ ANY 2010!

Esperem que el pròxim any siguis molt feliç i que, si no es molt demanar, ens aprovis, i si pot ser, amb exel·lents. Moltes gràcies per ser el millor tutor i professor que hi ha i per conseguir que ens ho passem tant bé en les teves classes.
MOLTES GRÀCIES PER TOT!

Jenny Navarro i Carolina Sanchis.

Roger Jariod ha dit...

Hola, molt Bon Nadal i que mengis molt raïm. Ai, i també feliç any nou.
A mi personalment no m'agraden gaire les posies de Nadal però aquesta com la he entés no la he trobat malament.

Roger Jariod

Eduardo ha dit...

Maco el poema, però jo em pregunto el perquè d'aquesta melanconia.
Els temps canvien...sí, però per què?
Els canviem nosaltres, o ens el fan canviar?
Si descartem la segona opció potser no sentiriem aquesta melanconia que predomina durant l'època nadalenca. Tot plegat, potser tot es degut a la nostra resignació a acceptar la inexorabilitat del temps.

-------

Després d'aquestes divagacions, et desitjo que engolleixis molts Ferreros que això és sinònim d'un bon Nadal i un clar indicador d'un bon any nou!

PD: Ja t'enviaré esborranys del conte! (si trobo el teu correu; ja el buscaré).
PD2: Estic traduint la última novel·la que m'he llegit via internet al català. Conclusió: ja me la revisaràs =)

Guillermo ha dit...

Bon Nadal, bones festes, i molt bona entrada d'any!
Aquest 2010 em dóna molt bones sensacions, millor que el 2009, ja que acba en 10, i tot el que sigui 10 és excel·lent, haha!
I bé gràcies a tu també per fer les classes molt amenes, per aguantar-nos i per ensenyar-nos!

Un abraçada molt forta!
I de tot cor que pasis molt bones festes!

Guillermo!

©AriadnaGarsi ha dit...

Ricard!!!!!!! :)

Què tal? Com estàs?
Volia passar-me per l’escola però m’ha estat impossible...
És que el temps se m’escapa de les mans, tinc moltíssima feina. Història, sociologia,
comunicació, llengua, reportatges, crítiques, cròniques, treballs, llibres insubstancials, etc.
A més, després de Nadal tinc els examens i no sortiré viva jajajaja
De català he de llegir-me "Històries de la mà esquerra" de Jesús Moncada i
"La meva Cristina i altres contes" de Mercè Rodoreda. De mitja em de treure un 7
per aprovar l’assignatura. Tot i que, de moment, he tret aquesta nota de mitja. Ara em queda
estudiar per l’examen que és cosí gran dels exemples difícils que feiem per la selectivitat jajajaja
Quin Delirium Trèmens! A qui se li okut tal indasènsia... Tenir-me així totes les vacances de nadal.
Vergonya els hi hauria de fer!
I això és gràcies al pla bolonya que ens obliga a assegurar-los que aquesta generació,
Charles Chaplin, ajudarà l’humanitat a sortir de la crisi mundial. No tenen fe ni res.
Bé, el sr. Nostradamus entre d’altres homes "de profit" deia que el món acabarà al 2012!
Per això no cal que m’hi esforci gaire, no? jajaja
El poema m’ha agradat molt! Jo penso que el pensament és estrictament inseparable d’una
melanconia profunda. Vivim de manera permanent en un fons obscur, és a dir, una tristesa, una
melangia que també és creativa. El pas del temps ens atorga un vel de tristesa que fan que l’entenguem com a positiu,
ja que ens permet l’evolució cap el progrés de les nostres vides. Tot i això, de vegades, com diu l’Eduardo,
quedem atrapats per un espai de temps buit, efímer i fugaç, ple d’interrogants que apareixen, sobretot,
en èpoques Nadalenques. Així doncs, admirem la gran presó del llenguatge que en moltes ocasions no pot
traduïr amb paraules l’essència de les coses, d’allò que sentim a mesura que el temps sen’s escapa. És com
la música simfònica, que no es compon de paraules però està plena de sentit i no s’entén amb la raó. Quan s’apropen dates
"especials" la linealitat de la nostra història comença a recordar-se que gira, com un espiral provocant-nos un estat d’ infelicitat i d’enyorança pel temps que fa temps vam deixar enrere. Un temps perdut que, al nostre parer, vam viure amb més intensitat i felicitat.
Bé, no m’enrotllo més que ara que comencen les vacances i suposo que del que tindràs menys ganes és de llegir tot això jajajaa
El meu veritable objectiu era el felicitar-te les festes!!!

BON NADAL I FALÏS AÑ 9 RICARD!!!! :D
Havera si ens veiem un dia d'aquets!
:)

Un patoooooo mlt grann!!!!!

AriadnaGarsi

molaya ha dit...

Nosaltres també et desitgem un molt i millor any nou. Gaudeix tot el que puguis d'aquest magnífic ambient nadalenc. Et felicito pel molt i molt que t'estimen els alumnes. Els companys també t'estimem.
Una abraçada molt forta per a tu i la Maria.
Marc, Milena, Aina i Montserrat