25 ANYS SENSE SALVADOR ESPRIU

La poesia del mes de març
(2010)

Fa 25 anys va morir el 22 de febrer un dels escriptors emblemàtics de la nostra llengua, que com tants altres il·lustres literats de la nostra terra és encara menys llegit dels que ens pensem. Salvador Espriu cristal·litza en poemes com el XLVI de La pell de brau reflexions sobre la mort i l'esperança. En aquests versos reflexiona sobre l'amargor de les desavinences i les lluites dels habitants de Sepharad (recreació literària d'Espanya). No direm. des d'aquestes planes, que Espriu és un escriptor fàcil, car és evident que el món que perfila i reitera tant en els seus poemes com en els seus relats és a voltes complex i farcit de referències culturals i literàries, però també és evident que no hi ha voluntat de fer-ne una divulgació pedagògica. Ben explicat i amb edicions que n'ajudessin la lectura, els seus contes, per exemple, delectarien les noves generacions i tots aquells que no els han assaborit.

XLVI

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Hola Ricard m'agradat molt la poesia i tambè la classe d'avui
molts records

Miquel ha dit...

Hola Ricard!!!!!!!!!!!!!
Avui a classe no savias que havia posat jo el comentari, esperu impacient una altre poesia en catàla.
FINS DEMA I QUE PASIS UNA BONA SETMANA SANTA!!!!!!!!!!!
ATENTAMENT Miquel Fernandez Polo