PARLAR MOLT SENSE ESPIFIAR-LA

El 19 de gener de 2009 Lluís Colet aconseguí un rècord Guinness en parlar 124 hores seguides en català a la ciutat de Perpinyà, i d'aquesta manera superà l'indi Jayasimha Ravirala -que en els dos últims anys disposava l'indi Jayasimha Ravirala, amb més de 120 hores consecutives. ¿Us imagineu què és parlar durant cinc dies sense parar seguint unes normes estrictes per entrar en el llibre dels rècords mundials?
El que obtingué Lluís Colet amb l'esforç, remarquem-ho, d'uns 50 seguidors, que suposo que realitzaren la part logística de la proesa, té mèrit. Sobretot perquè el rècord no el va atènyer amb una incontinència verbal que caracteritza la comunicació de moltes persones, algunes de les quals s'han arribat a fer famoses. Em refereixo, per exemple, a gent que en alguns programes de televisió -posem per cas d'Antena 3 i Tele 5, i no vull ofendre ningú- xerren i xerren perforant-nos els timpans amb discussions sense sentit que martellegen les nostres consciències i que a finals de mes els arriba un emoluments més que sucosos. Ans al contrari, de sol a sol, i durant cinc jorns consecutius, Lluís Colet parlà amb sentit, amb substància, perquè el seu objectiu era retre homenatge a la llengua catalana i 'atreure l'atenció sobre la seva realitat a França'. Per això llegí textos i poesies sobre la història universal, la cultura de Catalunya, els refranys catalans, la llengua catalana, els Dragons catalans de rugbi, la USAP, el Barça, les seleccions catalanes i el pas del TGV per Perpinyà, entre d'altres. Que n'és d'important lla llengua oral quan s'utilitza amb coherència i amb finalitats lloables!