Amb massa freqüència escriptors catalans han caigut en l'oblit. Un d'ells és Màrius Torres (1910-1942). Potser perquè va morir massa aviat o perquè optà per una poesia a voltes hermètica és poc conegut pel gran públic. Arran de la commemoració del centenari del seu naixement, els seus poemes han pres una certa volada. Tanmateix, continua sent poc conegut. Únicament a Lleida, la ciutat que el va veure néixer, és un poeta de referència. Us proposo la lectura d'una de les tankes que va conrear. Com demana el gènere, Torres escrigué un poema d'una bellesa corprenedora i contundent.
UN ARBRE
Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada