Comencen els Jocs Olímpics de Londres. Alhora es commemoren els vint anys de la cita olímpica barcelonina. Joan Margarit, prou conegut en aquest bloc per la seva tasca poètica, fou un dels arquitectes que participà de la renovació de l'Estadi Olímpic. Uns anys abans, i fruit de la seva intensa dedicació a les instal·lacions olímpiques barcelonines, bastí un poema de gran bellesa anomenat "Balada de Montjuïc", del qual extrec un fragment:
He arribat a l'alba per no trobar ningú.
Les cascades sense aigua em miren com uns ulls
amb el rímel estès corregut per la ressaca.
Plenes d'escombraries, les pedreres
són l'estrat més profund de les fonts lluminoses,
del parc d'atraccions on la nòria gira
com la melancolia: això és el passat,
són els dies perduts. I començo a estimar
-ara que és destruït- un temps que, quan va ser,
no vaig ni respectar. I estimo aquest record
que fa ressonar el vent entre els tirants d'acer
damunt la vela blanca desplegada a l'estadi.
(La poesia del mes de juliol-2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada