JOAN BENESIU, UNA ENORME DESCOBERTA

Vaig tenir clar de seguida que havia de triar com a primera lectura del mes d'agost Gegants de gel. Des del moment que el vaig agafar de la taula de destacats d'una botiga que té una bona selecció i hi vaig llegir a la portada mateix una afirmació contundent de Manuel Baxauli, sabia que seria una magnífica adquisició: "Avui la narrativa d'alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert". Es poden elegir les lectures d'una manera ben diversa, però si un autor de capçalera te'n recomana un altre no ho dubtis, fes-li cas. I és el que vaig fer. L'home manuscrit, la novel·la de Manuel Baxauli que vaig devorar en el seu moment, m'agrada, i molt. I des de llavors si Baxauli diu que un escriptor és bo, això va a missa. I caram si Benesiu ho és. Costa trobar en el desert de la qualitat literària catalana -i segurament és un mal estès a altres literatures- un escriptor que es preocupi per com cal traslladar la matèria narrativa, que escrigui frases que deixen petjada sense que la grandiloqüència les venci, les anorreï, que equilibri gairebé perfectament -o perfectament del tot?- tècnica i passió literàries. 
    Em trec el barret per Gegants de gel, per uns personatges que agafen una dramàtica profunditat pel fet d'estar vinculats a una història que els condiciona, que els obliga a actuar d'una determinada manera i a ser contradictoris, complexos, fastigosament humans. És una novel·la que s'atreveix amb àmbits tan diversos com el de la història, la filosofia, l'existència de l'ésser humà -potser l'existencialisme?-, la reflexió de la transmissió dels fets contats. Novel·les com aquesta et congracien amb la novel·la escrita amb majúscules i filigranes complementàries. Les frases de cada pàgina llisquen amb facilitat i, tanmateix, et porten pels viaranys dels matisos i les fronteres de la realitat. Gegants de gel és d'aquests llibres que et permeten que els llegeixis més d'un cop i en un lapse de temps no gaire separat, perquè són rics en continguts i en versos fets prosa.

Editorial: Periscopi
Pàgines: 291


Cap comentari: