L'ÈXIT DESMESURAT DE KEN FOLLET

Un món sense fi, que a hores d'ara la gran majoria de lectors ja sap que és la segona de part d'Els pilars de la terra, arriba a les llibreries amb unes edicions, la catalana i la castellana, inversemblants per aquest país, que -segons diuen- no llegeix gaire. Només en l'edició catalana, podreu compar-ne 40.000 exemplars. I no és una broma. És una notícia que, a simple vista, ens fa ser optimistes, perquè demostra que potencialment hi ha un bon cabal de lectors i lectores en un país que, segons diuen, no és llegeix gaire, i perquè es pot llegir en català. Però alguns estareu d'acord amb mi que els mitjans de comunicació influeixen en aquest èxit. Molts periodistes, directors de programes televius i radiofònics... s'aboquen a promocionar llibres que molts cops no passen de ser mediocres. I, en canvi, no tenen en compte els escriptors i les escriptores catalans. Però, és clar, molts afirmen que la literatura catalana no viu un bon moment. ¿No tindrien el mateix èxit Maite Carranza, Jaume Benavente, Andreu Martín, Jaume Cabré, Jordi Coca, Miquel de Palol -són els primers que se m'han acudit- i molt d'altres si se'n parlés tant? Ja n'hi ha prou de menystenir la literatura catalana i atacar-la amb l'excusa que tenim uns escriptors i escriptores de poc nivell. A molts ja els està bé així -entre altres coses perquè llegeixien poc- i d'altres s'ho acaben creient. També és cert que el nivell cultural d'aquest país és cada cop més fluixet. Reivindiquem tots, doncs, les plomes catalanes. No és el moment ni l'espai, però segurament passa una cosa similar amb la música -posem per cas amb Bruce Springteen -que omplirà dues vegades el Camp Nou, voleu dir que n'hi ha per tant?- o amb l'obsessió que els ha donar a tots de parlar a totes hores del Barça de futbol.