La poesia del mes de febrer (2008)
Fa molts... i molts... anys vaig tenir la sort de treballar durant tres mesos en una escola amb la Quima Jaume (Cadaqués 1934-1993). Poeta, assagista i professora de català, va viure molt de temps a Cadaqués i la seva poesia reflecteix una gran passió per la mar, encara que també per les relacions humanes i el paisatge. Encara recordo la seva passió per ensenyar als nois i noies la llengua i literatura catalanes i els consells que em donava, sempre mesurats i savis. Us proposo un tastet de la seva poesia.
ARA QUE ÉS TARD
Ara que és tard, i en el recer d'hivern
escalfa poc el sol,
en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,
la imatge deliciosa d'abundosos oratges.
Ara que és tard, és hora d'inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l'ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.
Cap rencança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.
(De Pels camins remorosos de la mar, 1989)
Per a saber-ne alguna cosa: Quima Jaume
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada