Recomanar-vos el poema del mes el dia 28, a punt de fregar l'agost, és una mica tard, en sóc conscient, però aquesta secció fa vacances el mes d'agost, i això potser em serveix d'excusa. Tanmateix, continuaré amb vosaltres amb la resta del bloc, encara que sigui a mig gas.Durant l'estiu, molts deixem per uns dies els coneguts quotidians, aquells qui veiem dia rere dia i ens modelen la cartografia sentimental, i per això crec que és prou apropiat presentar-vos un poema de Jaume Subirana que parla precisament d'això, de la malenconia produïda per l'absència, de l'empremta que deixem i potser el temps esmicolarà. Professor de literatura catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Jaume Subirana va guanyar el Premi Carles Riba 1988, amb el llibre Final de festa, que inclou "L'adéu com una casa".
L'adéu com una casa
L'adéu com una casa vora mar
on ja no tornarem, passades les vacances:
armaris i calaixos buits,
baldons pasats, persianes abaixades,
les coses on les vam trobar.
El que hi vam dur nosaltres és a fora,
dues maletes que hem omplert de pressa.
llums apagats, tanquem amb pany i clar.
Marxem,, hem consumit l'estiu,
tornem a la incertesa.
Atribolats, potser ens descuidarem
una petixna, una postal, un llibre:
records empresonats que hi vagaran dies i dies,
mesos sencers buscant i morint-s'hi,
ratllant un calendari caducat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada