22-7-2008Miquel Mas Ferrà (Palma, 1950) és una altra de les veus narratives catalanes contemporànies tan llorejades com poc conegudes. Com en gairebé totes les seves obres anteriors, Mas ha guanyat un premi amb El cel dins la memòria, en aquest cas el Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la (2007). Per poc que creguem en premis i recomanacions, hem de convenir que un escriptor que rep tan elogis de jurats i crítica ha d'escriure amb un mínim de garanties.
El cel dins la memòria ens conta la història d'en Guillem Cabestrany, un personatge contradictori -tal com li agraden a Mas Ferrà- que es deixa dur per l'atzar, però que un dia -gris i monòton com tots els que l'acompanyen des de fa temps- decideix començar una nova vida com a immigrant sense papers en un país centreeuropeu. Allà es veu immers en un món sòrdid, a voltes apocalíptic, ple de cosnpiracions i de morts gratuïtes. Es tracta d'una novel·la vibrant, que ens remou les neurones i ens fa reflexionar sobre un món cínic que facilita l'aparició d'éssers maquiavèl·lics. Una bona estructura, una atmosfera com a mínim inquietant i un estil en què predomina la frase treballada i ben pensada, ens permeten de parlar d'un escriptor que aporta a la nostra literatura vigor i consistència. Retingueu-lo en la memòria i recomaneu-lo perquè té moltes coses a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada