El parèntesi estival ha estat en aquesta secció una mica excessiu. Ho reconec. Reprenc, però, la secció amb força i amb un poema colpidor i un poeta valencià que cla reivindicar.
Vicent Andrés Estellés, nascut a Burjassot (València), conreà una poesia directa, col·loquial i reivindicativa. Us n'ofereixo un tast amb aquest poema, en què el títol (una frase d'un registre col·loquial) demostra que la mort és present a les nostres vides cada dia.
És així, si us plau
-Toc toc.
-¿Qui és?
-La Mort.
La Mort ve descalça;
quan se'n va duu socs
que va fent
cloc... cloc... cloc... cloc...
-Toc toc.
-¿Qui és?
-Toc toc
-¿Qui és?
-Toc toc.
-¿Qui és?
-Toc toc.
-¿Qui és? ¿Qui és? ¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc.
7 comentaris:
Aquest poema expressa molt bé un dels temes principals que tractava amb més freqüència Vicent Andrés Estellés, la mort. Crec que aconsegueix transmetre que la mort pot arribar un dia o un altre, com el que pica la porta i no el responen, és un fet que s’aproxima a poc a poc, i que ho representa perfectament a través de l’onomatopeia.
Primer de tot, sabem que aquest poema pertany al llibre La nit, que va escriure Vicent Andrés Estellés, quan desafortunadament va perdre una filla de quatre anys. El significat del poema podria ser que a la mort no se la sent pas, però a l’hora de emportar-se’n algú, a aquest sí que se’l sent. El tema és la mort, que sembla que estigui trucant a la porta. És un poema bastant regular, té tres estrofes i un vers al final. La primera estrofa té tres versos de dues síl•labes; la segona, de cinc, tres i quatre; la tercera estrofa, tots els versos són de dues síl•labes, i finalment, l’últim vers és de quatre síl•labes. A la tercera estrofa, podem observar com es repeteix el mateix vers: "-Toc, toc. -Qui és?"
La mort és un fet inevitable que tard o d’hora ens arribarà, ens ho esperem o no. Això queda plasmat en aquest poema de Vicent Andrés Estellés, un tema molt explotat pels poetes però cap tan original i sensat com aquest, en què la mort pica a la porta per sorpresa per endur-se algú. Per tal d’evitar que quedi trist, l’autor ha emprat les onomatopeies, és un poema curt i senzill que amb poques paraules ha deixat ben clara la imatge de la mort.
Aquest poema parla d’un dels temes recurrents de la literatura universal, la mort. També és molt freqüent en els poemes de Vicent Andrés Estellés, potser a causa de la mort de la seva filla, la qual el va afectar molt. El poema reflecteix l’arribada sobtada de la mort, que pica a la porta de casa com si fos una amiga: “Toc toc” “¿Qui és?” “La mort”. I marxa fent soroll amb els socs, les sabates. El poema aconsegueix donar la sensació que la mort arriba sense avisar i sense donar-nos opció a negar-nos a anar amb ella.
Aquest poema de Vicent Andrés Estelles reflecteix d’una manera abstracta i metafòrica el que potser significa per a l’autor la mort. Expressan com n’és de sobtada, d’inesperada, que no la veus arribar, ni tan sols sents que se t’endugui, només saps que ha arribat quan marxa, i això ho saps perquè deixa un rastre. Si ets conscient que la mort ha passat a prop és perquè t’has quedat amb l’absència d’algun ésser, en cas contrari…
El pòeme stà bé tè 1 sentit ir0nik
aquest poema es mol irracional, no s'enten gens, se suposa que sera la mort que crida a la porta pero no queda del tot clar
Publica un comentari a l'entrada