MARTÍ OLAYA I EL SEU OBSERVATORI PARTICULAR


Hi ha escriptors i gent diversa de lletres que no reboten de diari en diari ni ens n’arriba un eco insistent, però que són imprescindibles per a una cultura com la catalana perquè ajuden a prestigiar-la i hi aporten profunditat i banqueta. Martí Olaya i Galceran (Barcelona, 1927) és un d’aquests corredors de fons, que inicià la cursa literària un bon 1968 com a director del Cicle de Teatre per a nois i noies Cavall Fort. És autor de diverses peces teatrals adreçades a lectors joves i de les novel·les A la vora del mar (1968) i Terra endins (1970). El 2008 publicà L’observatori, un recull de 177 articles escrits per al Diari de Sant Cugat entre l’abril de 2003 i el mateix mes de 2007. Es tracta d’articles escrits sense falsa voluntat de transcendència, perfilats per la visió del qui es deleix per observar i fer de cronista del que l’envolta i dels qui coneix. Parlem d’un periodisme que pretén traçar una realitat propera al lector, i no obstant això amb un resultat d’alçada i un segell de qualitat. En “El dringar de les paraules” ─article publicat el 24 de desembre de 2003─ Olaya ens contagia el seu amor per les paraules i alhora ens dibuixa una època i una geografia concretes. Us en proposo la lectura d'aquest article: "El dringar de les paraules."

15 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Totes les paraules són especials, vinguin d'on vinguin. És veritat que n'hi ha que les hem utilitzat des de petits i sempre ens sonen molt millor que les noves. Crec que a cada persona li caracteritza un tipus de vocabulari, ja que no tothom és igual.
Cal que encara s'utilitzin paraules antigues, ja que si no s'esborraran de les nostres memòries i desapareixeran per sempre.

Albert Olea

Guillermo ha dit...

Hola Ricard!

Aquest article del explica una manera de visionar les paraules molt diferent a la meva, perquè per a mi les paraules són una forma de comunicar-se amb una altra persona per tal d'entendre un missatge, i no els solc trobar gaire sovint la màgia. No obstant això, en algunes situacions de la vida solen ser bastant emocionants o especials i els trobes un punt de màgia, o te les escoltes d'una altra manera, i això fa que o bé t'emocionin, o bé trobis aquest punt de màgia que els falten a vegades.

Xavier ha dit...

Xavier Balada

Totes les paraules tenen una màgia sonin com sonin. Comparteixo l' opinió de Martí Olaya i Galceran, ja que n'hi ha que per la seva delicada entonació són més persuasives. Cada persona n'utilitza un ventall molt extens de les quals provenen del seu lloc natal.

Anònim ha dit...

El fet que siguin paraules italianes em sonen diferent del que jo acostumo a sentir, a més a més el fet que hi abunda la vocal "i" em fa veure les paraules com si fossin un encantament fet per un mag, em recorden a paraules antigues i mitològiques utilitzades per embruixar a la gent. Com que no sé parlar ni entenc l'italià dóna la impressió que han estat inventades. Cada síl·laba sona amb força i amb molta energia i provoca una extranya força interior que m'impulsa a cridar.

atentament: Pol

CHis! ha dit...

Aquest escrit em dóna una sensació de nostàlgia, on tot el temps passa i tot queda en el passat menys les paraules. Les paraules s'adapten a cada situació, et poden agradar més o menys, et poden influïr més o menys, però les que més has utilitzat o més aprop teu han estat et sonen més harmonioses, et són més familiars, més teves... El fet d'aprendre altres idiomes, conéixes més a una paraula, però no en tots els idiomes et sona igual sinó que pots veure un punt de vista diferent de com interpretar una paraula, i aixó enriqueix una persona, d'aquesta manera el món se't fa petit.

M'agradat l'escrit. La infància o la joventut no només estàn compostes per les joguines, les amistats, les tardes al parc o els dies d'estiu... sinó que les paraules donen un toc de màgia a tota la nostra vida i sempre ressonaven, ressonen i ressonaran en el passat, el present i el futur.


Cristina

Anònim ha dit...

Comparteixo amb Martí Olaya la seva opinió sobre que las paraules poder evocar-nos sentiments. semsacions i records tan bons com dolents del nostre passat. Comparteixo també amb l'autor l'alegria que produeix poder comunicar-se amb altres persones en un altre idioma que no és el teu ja que t'apropa un mica més a la resta del món.
El text també està constituït d'una forma que un principi esperes trobar-te una altra cosa que no són pas records ni sentiments, però que d'una altra banda tornen al lector els seus records personals.

Maria Saéz

Anònim ha dit...

Martí Olaya té raó ja que depenent de com t'han ensenyat i en quina llengua tan educat o sigui quina sigui la teva llengua materna la copsaràs des de un punt de vista o un altre, i aquesta precisament és la veritable màgia de les llengues: la versatilitat, ja que cada persona les veu des d'una percepció totalment diferent. Et poden fer sentir eufòric, trist i fins i tot et poden fer plorar. Per tant podem dir sense cap por que les lletres tenen un poder molt especial perquè cadascú es diferent i, per tant, cadascú les veu a la seva manera.

Anònim ha dit...

Martí Olaya té raó ja que depenent de com t'han ensenyat i en quina llengua tan educat o sigui quina sigui la teva llengua materna la copsaràs des de un punt de vista o un altre, i aquesta precisament és la veritable màgia de les llengues: la versatilitat, ja que cada persona les veu des d'una percepció totalment diferent. Et poden fer sentir eufòric, trist i fins i tot et poden fer plorar. Per tant podem dir sense cap por que les lletres tenen un poder molt especial perquè cadascú es diferent i, per tant, cadascú les veu a la seva manera.

Anònim ha dit...

El fet que aquest text tingui algunes paraules que siguin d´un altre idioma com és l'italià. Cada persona escriu com li plau i això fa que cada escriptor tingui la seva manera d´escriure.
leonardo

Anònim ha dit...

Jo també comparteixo amb l'autor aquesta visió de les paraules. Crec que cadascuna d'elles amaga una història, un record, un so, un flaix d'algun moment donat...
Un dels grans avantatges de les paraules és que ens permeten usar -les i es posen a la nostra disposició quan volem pel simple fet de pronunciar-les i escoltar-les, escriure-les, etc.

Atentament

Elena

Anònim ha dit...

Cadascú té le seves preferències pel que fa a les paraules, ja que la familia, sobretot els avis, és la que inculca les paraules que et poden produïr una certa màgia, cosa que també pot passar en situacions límit. Les paraules et poden recordar aquells moments límit i produïr-te un plaer o una màgia determinada.

Anònim ha dit...

Estem, en part, d'acord amb en Martí Olaya. Creiem que les paraules poden tenir un so especial, poden tenir un significat diferent per a cada persona, però no sempre que algú parla ens fixem en com sona la paraula, sinó que mirem el que significa.
Les paraules poden causar diferents sensacions en les persones depenent de qui les pronunciï, no sempre les paraules ens provoquen els mateixos sentiments.

Sara i Laura

Anònim ha dit...

Totes les paraules tenen un punt especial, però, òbviament, per a cada persona una paraula pot representar milers de sentimnets,emocions, records, etc.
Gràcies a la sonoritat de les paraules, el receptor pot rebre l' estat d'ànim de l'emissor, i això permet una millor relació entre els parlants.

Iris i Carla.

Anònim ha dit...

Hola

Per mi el significat de les paraules és que cadascuna comparteix un significat diferent i depèn de la forma d'expresar, és a dir, dels sentiments que volem transmetre, l'estat d'ànim...

Atentament

Kelly