La poesia del mes de juny (2008)
Poca presentació necessita Miquel Martí i Pol, nat a Roda de Ter (Osona). És un dels pocs poetes catalans que un gruix important de gent coneix i que, a més, ha llegit molts dels seus poemes. Personatge entranyable i amb un ofici poètic contrastat, va captivar el cor de la gent i va deixar enregistrat en el poemari col·lectiu alguns versos d'una qualitat remarcable. He triat un poema del llibre La fàbrica (1972), en què percebem per què alguns l'han anomenat el Poeta del Poble.
L'ELIONOR
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La fàbrica (1972)
Poca presentació necessita Miquel Martí i Pol, nat a Roda de Ter (Osona). És un dels pocs poetes catalans que un gruix important de gent coneix i que, a més, ha llegit molts dels seus poemes. Personatge entranyable i amb un ofici poètic contrastat, va captivar el cor de la gent i va deixar enregistrat en el poemari col·lectiu alguns versos d'una qualitat remarcable. He triat un poema del llibre La fàbrica (1972), en què percebem per què alguns l'han anomenat el Poeta del Poble.
L'ELIONOR
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La fàbrica (1972)
2 comentaris:
M'encanta aquest poema!!! Em recorda a la història de la meva tieta que amb 12 anys es va posar a treballar a una fàbrica. Doncs ara s'acaba de jubilar i es pasa els dies veien programes del cor...
Bones Vacances Ricard!!!
Ariadna, Martí i Pol té moltes virtuts com a poeta, però n'hi ha dues que destaquen per sobre de les altres: la senzillesa amb la qual escriu i la càrrega poètica que dóna als aspectes més quotidians. Molt bones vacances i molt bones lectures.
Publica un comentari a l'entrada