Hi ha molts que pensem que els escriptors que es escriuen en català no tenen prou ressò, que els mitjans de comunicació no els fan cas perquè es prioritzen els llibres escrits en castellà o en altres idomes. David Bueno, professor i investigador de genètica de la UB i articulista del diari AVUI, també ho creu així. En un article publicat el 28 de novembre, es lamenta que en la IV Mostra del Llibre Científic "només l'1,8% dels títols no adreçats a infants que s'hi exposaven eren en català." I continua: "I no és que no n'hi hagi, de llibres de divulgació en català. Déu n'hi do els que hi ha, i bons. Alguns dels més venuts, per exemple, han estat publicats en català i castellà, però tan sols s'oferia l'edició castellana. Tanmateix, dels 20 llibres que he ressenyat al suplement de Cultura aquest darrer any, 15 eren en català, i d'aquests tan 2 eren a la Mostra." Bueno fa diana, l'encerta de ple. D'escriptors que opten pel català no en falten, n'hi ha més dels que creiem, però qui sap què passarà si molts polítics i mitjans de comunicació els continuen sileciant subtilment, i molts ciutadans els ometen de les seves preferències. Per què no són més coneguts els títols publicats en català? Per què molts s'entesten a considerar la cultura catalana com un fenomen de tercera divisió? Per què, en definitiva, ens entossudim tots plegats a castellanitzar-nos cada cop més?
DAVID BUENO REIVINDICA LA LITERATURA CIENTÍFICA EN CATALÀ
Hi ha molts que pensem que els escriptors que es escriuen en català no tenen prou ressò, que els mitjans de comunicació no els fan cas perquè es prioritzen els llibres escrits en castellà o en altres idomes. David Bueno, professor i investigador de genètica de la UB i articulista del diari AVUI, també ho creu així. En un article publicat el 28 de novembre, es lamenta que en la IV Mostra del Llibre Científic "només l'1,8% dels títols no adreçats a infants que s'hi exposaven eren en català." I continua: "I no és que no n'hi hagi, de llibres de divulgació en català. Déu n'hi do els que hi ha, i bons. Alguns dels més venuts, per exemple, han estat publicats en català i castellà, però tan sols s'oferia l'edició castellana. Tanmateix, dels 20 llibres que he ressenyat al suplement de Cultura aquest darrer any, 15 eren en català, i d'aquests tan 2 eren a la Mostra." Bueno fa diana, l'encerta de ple. D'escriptors que opten pel català no en falten, n'hi ha més dels que creiem, però qui sap què passarà si molts polítics i mitjans de comunicació els continuen sileciant subtilment, i molts ciutadans els ometen de les seves preferències. Per què no són més coneguts els títols publicats en català? Per què molts s'entesten a considerar la cultura catalana com un fenomen de tercera divisió? Per què, en definitiva, ens entossudim tots plegats a castellanitzar-nos cada cop més?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo també estic molt d’acord amb l’opinió que expressa el professor Bueno. Hom considera el català una llengua de prestigi en l’àmbit literari però, de la mateixa manera, sembla que també s’hagi assumit que no és una llengua per a escriure llibres de divulgació científica. I això no és cert. De llibres de divulgació escrits en català n’hi ha molts i de molt ben escrits. Però com bé apuntes, Ricard, sembla que als mitjans de comunicació i, per extensió, als responsables de promoció i difusió cultural d’aquest país, no els preocupa o bé ho consideren un tema menor. S’equivoquen. La literatura científica o de divulgació que es publica en una llengua i l’ús que se’n fa, és un indicador clau del nivell de prestigi d’aquesta llengua i del seu nivell d’integració i ús entre la població.
Publica un comentari a l'entrada