David Jou, com molts altres poetes, és segurament més conegut a fora que a Catalunya. Malgrat això, té una parròquia força fidel a casa nostra. El seu delit és la recerca constant del costat poètic d'uns elements que tradicionalment s'han considerat poc literaris: els elements químics, el nombre pi, l'ordinador... Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, Jou és un poeta atípic que centra la matèria poètica en temes difícils de literaturitzar. Paradoxalment, el resultat són uns poemes àgils, clars i molt suggerents. Què us sembla?
L’ORDINADOR SIMULA EL NAIXEMENT DELS ESTELS
L’ordre matemàtic simula el món real,
crea un altre món –de càlcul, i mental-
regit per lleis exactes, hipòtesis, models:
en un ordinador reneixen els estels
com fa tants anys nasqueren, en brous primordials.
I som com creadors!: veiem a la pantalla
un món tot just nascut. Una galàxia qualla,
es formen els estels –i tot sota control!
I regulem el temps i dominem el sol,
i musiquem i tot la còsmica rondalla!-
fins que el flux elèctric, de copi i volta, es talla.
Barcelona, 1990
1 comentari:
Hola em dic Roger i m'ha agradat molt aquesta poesia. Aquesta poseia m'ha costat entendrela ja que està plena de metàfores però ho he acabat enten una mica.
Publica un comentari a l'entrada