Com que a l'enquesta que faig en aquesta pàgina sobre les vostres preferències temàtiques guanya per diferència les novel·les d'aventures, us en proposo una en majúscules: L'illa de l'última veritat. Flavia Company (Buenos Aires, 1963) ha bastit un relat sobre dos homes que van a parar a una illa deserta amb grans frases que permeten pouar sobre l'existència humana. Llegiu-les: "Sap que és inútil. Però quantes vegades es fan coses inútils." "No hi ha naufragi fins que un s'adona que ha naufragat. No hi ha ofegat, a l'aigua, fins que se li acaba l'aire." "És estrany quantes coses que s'aprenen quan un s'ha d'estar quiet." "Mirar cap a l'horitzó i pensa que és ben cert que la sensació d'haver arribat, per a un navegant, no sempre té a veure amb el fet de trepitjar terra." "Posar coses a les coses sembla una bona manera de fer-les existir." Com podeu entreveure en aquestes sentències, no és un llibre d'aventures sense més. Sota la disfressa d'un trhiller psicològic, les planes del relat estan xopes de l'essència humana, de les debilitats i pors que se'ns manifesten en la vida. Per als gurmets de les aventures pregones. (Editorial Proa, 2010)
1 comentari:
Hola!
Avui m'has comentat aquest llibre, i quan m'has dit que era d'aventures doncs m'ha semblat un llibre que po ser força atractiu, ja que el gènere d'aventures m'agrada, entre d'altres gèneres, és clar.
Possiblement aquest sigui el proper llibre que compri, perquè just dissabte em vaig comprar el de "El principe de la niebla" de Ruiz Zafón, que també apunta maneres d'estar bé, hehe.
I això... intentaré comprar-lo i ja et diré alguna cosa quan me'l hagi llegit!
Una abraçada ben forta Ricard!
Adéu
Guillermo
Publica un comentari a l'entrada