EL MÓN MISTERIÓS DE L'ESCRIPTORA SELENA TORO

Afegeix un títol

 Per als qui us agrada les noves llargues amb una acció distòpica i de ciència-ficció, us recomano el nou llibre de Selena Toro, que el 2019 va merèixer el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura. Misteris de la boira narra la història d'una noia que viu en un poble remot amangat per la boira i que es converteix en l'última esperança de la resistència a la Terra Fosca. Us haureu d'esperar tres dies per llegir-lo, perquè no surt a la venda fins al 9 de setembre.

Editorial: Columna                Pàgines: 544  

 

ERRORS HABITUALS EN LLENGUA CATALANA I FORMES CORRECTES

ACCENTS

1. Això, allò, però (“o” oberta)
2. Per què, perquè (sempre amb accent, amb pregunta –directa o indirecta- s’escriu separat: “Per què véns? / No sé per què véns?)
3. Sàviament, esplèndidament, ràpidament, últimament
Sàvia+ment esplèndida+ment ràpida+ment
4. Esdrúixoles (sempre accentuades):
Fàcils: última, matemàtiques, música, ràpida, càmera, electrònica, hermètica
Menys fàcils: paraules acabades en “-ia” i “ua” (besàvia, instància, història, constància, experiència, estàtua, efervescència).
5. Diacrítics habituals: dóna (donar) /dona és (ser) /es dónes (donar) /dones són (ser)/son té (tenir) / te vénen- véns (venir) / venen-vens (vendre)
6. Gentilicis acabats en “-ès” (“e” oberta): aragonès, francès, anglès, romanès...
7. No s’accentuen les paraules agudes acabades en “-an”, “-on”, “-un”: algun, acabaran, estan, Ramon.
8. No s’accentuen les paraules planes acabades en “-en”, “-in”: examen, seien, veuen.
(sí que s’accentua “exàmens”)

CASTELLANISMES HABITUALS

Enfermetat: malaltia,
Fundamental: fonamental
Incluir: incloure
Per lo tant: per tant
Lo que vull dir: El que vull dir (evitem sempre el “lo” article)
Tenir que / hi ha que: haver de / haver d’ / cal que / s’ha de / hem de / has de...
Desde / desde el: des de / des del
Al arribar / a l’arribar: en arribar (en + infinitiu)
Et dónes compte: te n’adones / t’adones que (verb “adonar-se”)
Degut a que: com que / perquè / ja que

PER / PER A
Pel (mai: per el) / per al / per a l’


PRONOMS
 Se’n ha anat: se n’ha anat
 M’en vaig: me’n vaig
 Els hi donaré la pilota: els donaré la pilota

PUNTUACIÓ
1) Errors bàsics:
 El nois, van anar al cinema. (Correcció: Els nois van anar al cinema)
 L’esquí és un esport, d’altra banda espectacular. (Correcció; L’esquí és un esport, d’altra banda, espectacular.)
 Tot el que hem comen tat anteriorment té una repercussió en el sistema perquè cal tenir en compte. (Correcció: … , perquè…)
 Ahir a la matinada va anar al cinema. (Correcció: Ahir a la matinada, vam anar al cinema)

COMPTE AMB:

 Poc a poc: a poc a poc
 Quants més nois hi hagi, millor: com més nois hi hagi, millor
 Fagin: facin
 Donguin: donin
 Extranger, extrany, extendre: estranger, estrany, estendre (però: extens)
 Hi han moltes qüestions que cal plantejar: hi ha... (el verb “haver-hi” no té forma de plural)
 Ha hagut algunes disciplines esportives que no han estat encara reconegudes: hi ha hagut...
 Com hem d’anar al cinema: com que hem d’anar al cinema
 A xutat: ha xutat
 S’envà / s’en va: se’n va
 M’enrecordo / m’empenedeixo: men’n recodo / me’n penedeixo / me n’he recordat
 Sobre tot: sobretot
 Fins hi tot: fins i tot
 Llengüa: llengua / llengues: llengües / consequència: conseqüència (cal recordar la normativa de la dièresi en el cas de “gua”, “güe”...)

PER COHESIONAR EL TEXT

1) Elisions
2) Ús de pronoms febles.
3) Ús d’hiperònims (família de paraules)
4) Estructurar el text amb connectors:
En primer lloc, en segon lloc...
No obstant això
Si més no
D’una banda (…) de l’altra
Per començar (…) per acabar
(I MOLTS MÉS)
Text mal cohesionat i mal puntuat:
“L’esport que prefereixo, és el futbol perquè és l’esport que he practicat des de petit, i és l’esport que hem vist a casa tota la vida.”
Text corregit:
“L’esport que prefereixo és el futbol, perquè (ja que / atès que) és el que he practicat des de petit i el que hem vist a casa tota la vida.”

PER ARGUMENTAR

 No cal dir “crec”, “penso”.
 No hem d’usar el pronom personal: “jo crec”, “ell creu”.
 Podem dir directament la idea (NO: Crec que el govern no ha fet el que devia)
(Sí: El govern no ha fet el que devia).
 Sí que és convenient, de vegades, usar les formes següents: el meu punt de vista és que / el meu parer és que.
 Cal ser original ens els plantejaments.

DISTINGIM ALGUNES FORMES

*Sinó / si no
No m’agrada el cinema, sinó el teatre. / Si no penses una mica, acabaràs malament.
*alhora / a l’hora:
S’ha de fer alhora (al mateix temps)
S’ha de fer a l’hora (en el moment adequat)
*hem / em Hem d’anar al dentista / em va comentar que...

"POR", DE CARE SANTOS

Després, de Mentida i Veritat arriba la tercera part de la sèrie d'aventures de l'Èric, un jove que pertany a una família d'un barri humil. Por, de Care Santos, és un llibre que deambula entre el thriller, l'amor i l'amistat, amb frases que permeten la reflexió i moments d'acció i d'intriga. L'Hugo, la Xènia, l'Omar i, és clar, el mateix Èric sòn personatges entranyables que lluiten per viure i assolir, encara que sigui per uns moments, la felicitat. Si més no, sereu feliços mentre duri la lectura del llibre, encara que les 300 pagìnes se us facin curtes, i entrareu en contradicció amb el titol del llibre.

Editorial: Edebé
Col·lecció: Periscopi
Any: 2019
Pàgines: 300

SALAVADOR MACIP ESTÀ EN FORMA

Salvador Macip és doctor en medicina i investigador de la universitat de Leicester (Regne Unit). I escriptor, força prolífic, per cert. Algun cop l'he recomanat des d'aquest blog. Hipnofòbia i Herba negra són alguns dels títols que he llegit d'aquest autor, que crea mons apocalíptics a partir de retalls de la realitat. Símbols de la por, que es presenta com la segona part de Fills de la setena onada, és l'últim dels seus llibres: Wilbur s'enfronta a una poderosa multinacional dirigida per un multimilionari singular que només pensa en ell. Se'n podrà sortir? Abigail l'ajudarà. No us perdeu les aventures d'aquests dos personatges, perquè Macip està en forma.

Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Ficció

"INSURRECTES DE RES", DE JOANJO GARCIA

Diu la contraportada d'Insurrectes de res, de Joanjo Garcia: "Estiu del 2017. Miquel contacta angoixat amb un antic company de l’institut. Per què Karim ha tornat al barri? Per què ho ha fet jus- tament ara? Potser vol venjar-se de l’assetjament que va patir quan era adolescent? En el confús context dels atemptats terroristes de Barcelona, els prejudicis, el racisme i la islamofòbia tornen a sacse- jar uns amics de barri impregnats per un vell sentiment de culpa. Un còctel explosiu que podria acabar amb una tragèdia." 
Aquesta vegada no hi afegiré gaire cosa més, tan sols desitjar-vos que gaudiu d'una trama sobre l'adolescència vista uns anys després pels protagonistes de la història, la qual cosa dona una pàtina de distanciament que allunya aquesta novel·la d'altres sobre una temàtica similar. Bona història i molt ben construïda. Serà quëstió de buscar algun altre llibre del Joanjo. Us en tindré informats. 


Títol: Insurrectes de res
Autor: Joanjo Garcia
Editorial: Sembra llibres
Pàgines: 89
Puntuació: 9/10

LA SOCIETAT STEAMPUNK DE VALOR MONTERO

Us imagineu l'Antiga Roma amb aparells de vapor que omplissin l'atmosfera de gasos i amb una aire difícil de respirar?, i un imperi romà que pateix els mateixos mals que la societat actual? J. Valor Montero construeix La república pneumàtica en base a dos components:  la ucronia (la descripció d'un moment històric que podria haver estat d'una altra manera) i l'steampunk (en què el vapor és el rerefons que condiciona la trama). En aquest context, un noi, en Marcus, ha d'anar a Barcinomagna a buscar proves per alliberar el seu pare. Un viatge que es complicarà a causa dels nombrosos perills als quals es veu sotmès i a una conspiració de grans dimensions. És aquesta una novel·la d'una certa llargada però molt entretinguda que, amb una trama que també segueix el model de la novel·la negra, ens fa gaudir de moments d'aventura i de reflexions sobre l'ésser humà. Molt recomanable.


Títol: La república pneumàtica
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 444
Primera edició: 2015
Puntuació: 8/10

UN TRESOR DE LLIBRE

Assenyala la contracoberta de L'illa del tresor que ha publicat l'editorial Teide a la Col·lecció Dual, dedicada a clàssics de la literatura universal: "Amb aquesta nova adaptació volem donar a conèixer al públic juvenil aquesta extraordinària novel·la d'una manera amena". Efectivament, l'obra de Robert Louis Stevenso mereix ser recordada pel públic juvenil del nostre segle. L'escriptor escocès, autor de cèlebres novel·les com La fletxa negra o L'estrany cas del Doctor Jeckyll i Mr Hyde, va construir una trama d'aventures molt entretinguda amb personatges que viuen al marge de la llei, encapçalats per un polièdric Jon Silver, i d'altres que segueixen l'ordre, dels quals sobresurten l'intrèpid i jove Jim Hawkins i el doctor Livesey. Molts anys després, i gràcies a aquesta nova edició, m'he tornat a veure involucrat en aquesta aventura que parla de l'avarícia i de les ganes de viure del grumet Jim, que veu com la seva infantesa queda enrere per començar a formar part del món dels adults. Endavant i a tota vela amb un llibre que combina text i còmic! Per aquest motiu pertany a la "Col·lecció Dual. Text i Còmic".

Títol: L'illa del tresor
Autor: Robert Louis Steveson
Editorial: Teide
Col·lecció: Dual. text i còmic.
Edició: 2017 
Puntuació: 10/10 

EL RECOMANADOR DE LLIBRES DE L'"ARA"

Soc un bon lector del diari Ara perquè és al capdavant d'un periodisme fresc i original. Sempre en surten amb alguna. Des de fa alguns Sant Jordi, es van treure de la butxaca un recomanador de llibres.  Amb unes quantes novetats i uns filtres com les preferències lectores, l'època que vols que passi la història o on vols que transcorri la història s'han inventat un recomanador de llibres que et tria el llibre al teu gust o al de la persona que l'hi vols regalar. Aquests de l'Ara t'ajuden a garbellar entre els molts títols que hi ha al mercat d'un manera juganera: recomanador de l'Ara.

EL MÓN SUBTERRANI DE JORDI DE MANUEL

Biòleg i professor, a Jordi de Mnauel encara li queda temps per escriure novel·les de la profunditat d'El món fosc. Talps i ser a hores d'ara considerat un autor consolidat. Els protagonistes del relat, un grup de nois i noies, com molts humans fa alguns centenars anys que viuen sota terra. És un món desgastat per les guerres i dominat per les creences religioses. Un robot els pot dur a un món totalment diferent, potser més just. De Manuel construeix una novel·la amb un bon ritme amb uns personatges que, com molts éssers humans del nostre món, anhelen una societat diferent. Una ficció distòpica amb unes dosis d'heroïcitat. No us perdeu aquest llibre ara que arriba Sant Jordi. 

Títol: El món fosc. Talps

Autor: Jordi de Manuel

Editorial: Jollibre. Santillana

Any: 2018

Pàgines: 268
Puntuació: 8/10

"UNA BALA PER AL RECORD", DE MAITE CARRANZA

Aquesta setmana, ja ho heu comprovat, he agafat embranzida i amb aquesta ja és la tercera recmanació de llibres que us faig. Avui he acahat de llegir "Una bala per al record", de la Maite Carranza, una escriptora que ja porta una bona maleta de llibres escrits i de premis obtinguts. Una escriptora, d'altrra banda, que he recomanat mes d'un cop en aquest blog. Us transcric una part del resum que hi ha a la contraportada: "El Miquel, de tretze anys, creu que el seu pare, un miner republicà, ha mort al front. Inesperadament, arriba la notícia que és viu, en un camp de presoners prop d'Oviedo. La seva mare li prega que el porti a casa i el noi, acompanyat per la seva gosseta Greta, marxa cap a una aventura incerta." Una trama iniciàtica d'un nen que s'enfronta amb la realitat d'un país dividit per la guerra civil que Carranza defensa amb la seva ploma de mestra.

Editorial: Santillana. Grup Promotor

Col·lecció; Jo Llibre
Pàgines: 188
Any: 2017 

ANEM DE CACERA

Us proposo anar de caça, però no us penseu que necessitareu cap escopeta ni res de similar, perquè la meva idea té a veure amb els llibres. Us proposo caçar llibres de la mà de Jennifer Chambliss, que el 2016, gràcies a la traducció d'Esther Roig, va publicar Els caçadors de llibres a Esrella Polar. Tan sols necessitareu ganes de submergir-vos en una trama en què els membres de la comunitat en línia anomenada Caçadors de llibres resolen enigmes per trobar llibres amagats en diferents punts de la ciutat. Per als amants dels llibres i les aventures.

Editorial: Estrellal Polar

Pàgines: 360 

EN UN MÓN DE DESCONEGUTS

 

Què vol dir conèixer una pesona? Arribem a conèixer del tot els altres? Quins perills corren per les xarxes socials? És arriscat quedar amb una pesona quan tan sols la coneixes per Twitter ? Aquestes preguntes són el pal de paller d'una  trama de misteri amb girs argumentals protagontizada per uns nois que es coneixen per internet i que un bon dia decideixen quedar per sopar al Mcdonald's de l'Estació de Sants. Desconeguts, de David Lozano, ha merescut el Premi Edebé de Literatura Juvenil. Es tracta d'una novel·la que atrapa el lector des del principi i que com tot bon relat se sustenta gràcies a un intens exercici de recerca d'informació i d'assessorament. No debades, el mateix Lozano, als agraïments, afirma: "El procés d'escriptura d'aquesta novel·la ha requerit col·laboracions de tota mena: mirades atentes per a la revisió del text; talent fotogràfic; informació sobre qüestions forenses, tecnològiques i policials; assessoria "juvenil" per disssenyar el perfil d'algun protagonista, suggeriments per al títol i sobre videojocs (...)."

Editorial: Edebé

Any: 2018

Pàgines: 224

QUATRE LLIBRES PER SANT JORDI

Us presento els Quatre Fantàstics, els quatre llibres que us recomano per Sant Jordi. Fugida cap al sud (Premi Edebé de Literatura Juvenil), de Juan Madrid, Camins de llibertat, de Maite Carranza, Trains Kids, de Dirk Reinhardt, i Nirvana, de Pere Formiguera. Bona diada. I millor, bona lectura durant tot l'any!

EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Ja ha arribat. Ja l'esperàvem. Ja en teníem ganes. Potser perquè una cosa que t'agrada et sap greu que estigui arraconada, en l'immens buit del silenci. Així, si de tant en tant agafa un cert protagonisme, encara que sigui esgarrapant tan sols un bocí a la realitat, això fa que et sentis millor. Parlo de la poesia. El 21 de març se celebra un any més el Dia Mundial de la Poesia. Hi ha previstes moltes activitats i actes perquè per un dia sigui la protagonista. Enguany, Antònia Vicens ha sigut l’escollida que ha escrit el poema “La poesia”.   

La poesia

Plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre
les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema

"NIRVANA", DE PERE FORMIGUERA

Us ha agradat Nirvana, de Pere Formiguera? Espero que sí. En tot cas, avui us proposo que juguem amb aquest llibre, que ens ho passem bé fent preguntes i proposant activitats. Ens dividirem en grups. Cada grup es batejarà amb un nom relacionat amb el llibre. Cada pregunta ben resposta es valorarà amb tres punts. Si en proposeu vosaltres i estan ben formulades, tindreu dos punts. També poeu proposar activitats perquè facin els altres grups, amb un valor de dos punts. Heu de fer cada pregunta, resposta o activitat en un comentari diferent. I ara, a jugar.

1) Quantes reencarnacions hi ha al llibre? Expliqueu-ne un parell. 

2) Seguint l’estil del llibre, proposeu una reencarnació més. (Escriviu el text com si fos la novel·la.)   

3) El llibre s'inspira en una religió. Quina? Com creieu que és?

4) Qui és, segons el vostre parer, el protagonista de la novel·la?

5) Descriviu el porter.

Proposeu preguntes i activitats...  

ELS LÍMITS DE L'ACCEPTABLE

El Premi Carlemany al Foment de la Lectura l'adjudica un jurant de lectors joves, els mateixos als quals van dirigits els llibres que es presenten. Vorejant els límits, de Jordi Ortiz, n'ha guanyat la cinquena convocatòria. És un llibre de relats que parlen dels desafiaments tècnics socials i ètics d'una societat que no es para a reflexionar sobre els limits dels seus actes i que avança inexorablement cap a un futur que no sap què depararà. Es tracta d'un llibre àgil i que permet reflexionar sobre el devenir de l'ésser humà.

Títol: Vorejant els límits.
Autor: Jordi Ortiz
Editorial: Proa

UN LLIBRE BEN DIVERTIT DE MAITE CARRANZA

Maite Carranza és una escriptora de confiança. Saps que no et decebrà mai, que la lectura dels seus llibres no et farà perdre el temps, que el seu estil té garantia de qualitat. I Víctor i els neardentals ha estat per a mi una troballa ben hilarant. No en tenia constància, malgrat que Carranza és una de les meves  escriptores de capçalera. De fet, es tracta d'una saga de llibres que giren al voltant d'un nen d'uns deu anys i de temes diversos: Víctor i els romans, Víctor i els zombis, Víctor i els follets... La combinació de lletres de mides i tipografies diferents, l'alternança de còmic i text, l'ús d'uns quants recursos ben escollits que imprimeixen ritme al llibre i, sobretot, l'humor -de vegades estripat- que Carranza dota a l'argument fan que amb aquests llibres, tot i que estan recomanats per a nens de deu anys, s'ho puguin passar bé lectors de totes les edats. Si voleu caragolar-vos de riure, aquest és el llibre adequat.

Autora: Maite Carranza
Il·lustrador: Agustín Comotto
Núm de pàgines: 184

UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA

Aharon Appelfeld narra a Adam i Thomas la història de dos nens jueus que durant la Segona Guerra Mundial han de sobreviure als perills del bosc. Han de prendre un seguit de decisions que els faran madurar: el menjar, el lloc on han de passar la nit... L'autor centra temes com l'amistat, l'esperança, la melangia i la perseverança en dos nens, per la qual cosa perfila una narració molt humana que, a pesar de la seva brevetat, ens farà reflexionar una bona estona.

Editorial: Cruïlla
Traducció: Itai ron
Pàgines: 123

"FUIG SENSE MIRAR ENRERE", DE LUIS LEANTE

Luis Lante, del qual no sabia res -la meva ignorància literària és més basta del que voldria- té una llarga trajectòria en el món de l'ensenyament i també -que és el que ens interessa ara- en la literatura per a joves i per a adults. L'autor construeix una trama al voltant d'un noi de quinze anys que es veu implicat en un programa de protecció de testimonis i que s'ha de refugiar en un poble perquè una banda criminal no el caci. Fuig sense mirar enrere s'afegeix a la nòmina d'obres guardonades amb el Premi Edebé de Literatura Juvenil, que té com a novel·les destacades -destacades simplement perquè m'he llegit i m'han agradat- L'última feina del senyor Lluna, de César Mallorquí, La mort a sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera, Paraules emmetzinades, de Maite Carranza, o Mentida, de Care Santos. Una novel·la, doncs, que porta el segell de la qualitat i que combina l'acció, els sentiments i l'amor en una aventura protagonitzada per l'Enrique, que parla en primera persona i que es dirigeix a un tu, que no penso delatar qui és perquè vull que ho descobriu vosaltres. En definitiva, us recomano una novel·la que val molt la pena llegir.

Número de pàgines: 224
Editorial: Edebé

UN BLOG SOBRE LLIBRES

Alguns de vosaltres ja el deveu conèixer: La vida entre llibres és el blog de la Laura Castro, en què recomana, des de la seva experiència lectora i passió per la lectura, els llibres que llegeix. Doncs ara estem d'enhorabona, perquè aquest bloc presenta una nova cara, un disseny net i modern i més recomanacions. Un dels punts destacables de la nova vida de La vida entre llibres és un índex dels autors i autores comentats al bloc. Per als qui us agrada que us recomanin lectures. 

I DESPRÉS DE LA PLATJA, LA SETMANA DEL LLIBRE

Com fa el tòpic, fidel a la cita arriba, després de les vacances, la Setmana del Llibre en Català, ni més ni menys que la trenta-quatrena edició. Un cop més, ve carregada d'activitats per a tota la família. El 2 de setembre, no us ho penseu, agafeu la motxilla, apropeu-vos a la catedral de Barcelona i deixeu-vos endur per la literatura escrita o traduïda en català. Consulteu-ne la pàgina que han preparat per a tots nosaltres. Jo no penso perdre'm l'esdeveniment!

VINYOLI I LA REFLEXIÓ SOBRE LA MORT

Ara, que estic en plena lectura de Joan Vinyoli, em ve de gust proposar-vos que llegiu un dels poemes de Vent d'aram (1976) que reflexionen sobre un tema que transita pels seus llibres: el pas del temps i la presència indefectible de la mort. La vella dama de la dalla sempre guanya la partida, oi? L'enfrontament entre la vida i la mort és com una partida d'escacs.

JOC D'ESCACS

De vegades els himnes
són per aquells que estan
sota la terra.
                   Aquí, nosaltres
vivim encara en el sinistre
destí dels homes.
                       I mirem com juguen
a escacs.
                Avancen els peons
per molts que en caiguin. Salten
com els cavalls i, ràpids,
obliqüen com l'alfil.
Sacrifiquen la dama i, ja quasi
perduts, enroquen.
Que el rei aguanta fort
               -però segur
que amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà caient.

UN CURTMETRATGE SOBRE UNA BIBLIOTECA

Jason Motte, el director de The Library, signa aquest curtmetratge sobre una biblioteca, el primer amor d'una noia adolescent i la demència d'una persona gran. Un producte que dura tan sols vint minuts, però que explica una gran història amb sensibilitat i exquisidesa. No us el perdeu!

"LA MIRADA INDISCRETA", D'ÀNGEL BURGAS

La mirada indiscreta, escrit per Àngel Burgas i publicat per l'editorial Bambú, parteix d'Alfred Hitchcok. L'autor no se n'amaga. El títol de la seva última novel·la ens dóna una pista més que clara: és un homenatge a  la genial pel·lícula d'aquest director de cinema britànic, La finestra indiscreta (en anglès i originalment, Rear Window). I el plantejament inicial també ho és: en Ramon, el protagonista indiscutible, s'asseu a la terrassa d'una casa que ha heretat i observa la gent que s'asseu davant seu. Es tracta, ras i curt, d'una novel·la increïble: sorprenent, amb un ritme ascendent i una trama que es va embolicant fins a quedar-te de pasta de moniato.  Perquè feu boca, us deixo el vídeo oficial del llibre.

UNA HISTÒRIA ORIGINAL

Imagineu-vos què sentiríeu si, un bon dia, el vostre jo del futur ve a veure-us per quedar-se una temporada amb vosaltres. Enterreu per una estona les lògiques científiques i poseu-vos a la pell de la Lina, la protagonista de L'aixeta del temps, una noia de setze anys que li passa exactament això. Una bona història de Paula Jiménez.

Títol: L'aixeta del temps
Editorial: Voliana

DAVID VILA, PER TENIR EN COMPTE

Microcontes, ironia, sorpresa, reflexions. Tot això i més podeu trobar en un llibre en què el conte, en alguns casos, està reduït quasi a la mínima expressió. I això precisament és el que fa que els textos de Verba, non facta. 99 contes intangibles siguin grans, profunds, que t'omplin de sentit la lectura. En la mínima expressió hi ha, a vegades, la grandesa. David Vila, un escriptor d'un cert recorregut que a partir d'ara tindré en compte, ho demostra. Un llibre de narracions curtes i de profunda reflexió molt recomanable.

Títol: Verba, non facta. 99 contes intangibles
Editorial: Voliana Edicions

LA INVENCIÓ DE BRIAN SELZNICK

La recomanació d'avui no us sorprendrà. Potser alguns coneixereu a bastament el llibre; fins i tot, n'haureu vist una versió cinematogràfica. La invenció de l'Hugo Cabret ha rebut molts elgogis i premis, Brian Selznick va ordir una trama enigmàtica que atrapa el lector, tant el novell com el bregat en batalles literàries, i la va acompanyar d'unes il·lustracions no menys misterioses. Va combinar-hi elements dels àlbums il·lustrats i la novel·la gràfica. Doneu-li una oportunitat, us resultarà sensacional.  

JOAN BENESIU, UNA ENORME DESCOBERTA

Vaig tenir clar de seguida que havia de triar com a primera lectura del mes d'agost Gegants de gel. Des del moment que el vaig agafar de la taula de destacats d'una botiga que té una bona selecció i hi vaig llegir a la portada mateix una afirmació contundent de Manuel Baxauli, sabia que seria una magnífica adquisició: "Avui la narrativa d'alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert". Es poden elegir les lectures d'una manera ben diversa, però si un autor de capçalera te'n recomana un altre no ho dubtis, fes-li cas. I és el que vaig fer. L'home manuscrit, la novel·la de Manuel Baxauli que vaig devorar en el seu moment, m'agrada, i molt. I des de llavors si Baxauli diu que un escriptor és bo, això va a missa. I caram si Benesiu ho és. Costa trobar en el desert de la qualitat literària catalana -i segurament és un mal estès a altres literatures- un escriptor que es preocupi per com cal traslladar la matèria narrativa, que escrigui frases que deixen petjada sense que la grandiloqüència les venci, les anorreï, que equilibri gairebé perfectament -o perfectament del tot?- tècnica i passió literàries. 

    Em trec el barret per Gegants de gel, per uns personatges que agafen una dramàtica profunditat pel fet d'estar vinculats a una història que els condiciona, que els obliga a actuar d'una determinada manera i a ser contradictoris, complexos, fastigosament humans. És una novel·la que s'atreveix amb àmbits tan diversos com el de la història, la filosofia, l'existència de l'ésser humà -potser l'existencialisme?-, la reflexió de la transmissió dels fets contats. Novel·les com aquesta et congracien amb la novel·la escrita amb majúscules i filigranes complementàries. Les frases de cada pàgina llisquen amb facilitat i, tanmateix, et porten pels viaranys dels matisos i les fronteres de la realitat. Gegants de gel és d'aquests llibres que et permeten que els llegeixis més d'un cop i en un lapse de temps no gaire separat, perquè són rics en continguts i en versos fets prosa.

Editorial: Periscopi

Pàgines: 291