LA SOCIETAT VISTA PER FERRAN TORRENT

Que Ferran Torrent és un dels nostres escriptors més llegits i preuats és una veritat que no caldria repetir. Però en el nostre cas -el de la nostrada i a voltes silenciada literatura- cal malauradament escampar dia sí dia també. I mai n'hi ha prou. Ferran Torrent és una ploma magistral que posseeix un pinzell hàbil per a la caricatura i el comentari càustic, que retrata la societat valenciana d'una manera divertida i perspicaç. ¿Que té de cert que els destins dels ciutadans estiguin governat per una colla d'ignorants que inhalen ambició? Segurament, la ficció de Torrent és, en el fons i en la superfície, tan objectiva i veritable que esgarrifa. Els personatges que circulen per les seves planes són primàriament humans i amb unes dosis d'escrúpols més aviat escassos. Només socis té les virtuts de les grans novel·les: divertir i fer reflexionar sense sobre la matèria humana sense falsos transcendentalismes. Per, sobre de tot, caldria remarcar que llegint Torrent escriure sembla fàcil, però tan sols ho sembla. Sota l'epidermis de frivolitat i esverament hi ha molt i molt d'ofici, tot i que alguns lectors puguin pensar tot just el contrari. I ja sabem de quin país parlem, que qualsevol escriptor -nostre o forà- amb ínfules de salvador moral és entronitzat i qualificat de mestre novel·lista.

L'ÈXIT DESMESURAT DE KEN FOLLET

Un món sense fi, que a hores d'ara la gran majoria de lectors ja sap que és la segona de part d'Els pilars de la terra, arriba a les llibreries amb unes edicions, la catalana i la castellana, inversemblants per aquest país, que -segons diuen- no llegeix gaire. Només en l'edició catalana, podreu compar-ne 40.000 exemplars. I no és una broma. És una notícia que, a simple vista, ens fa ser optimistes, perquè demostra que potencialment hi ha un bon cabal de lectors i lectores en un país que, segons diuen, no és llegeix gaire, i perquè es pot llegir en català. Però alguns estareu d'acord amb mi que els mitjans de comunicació influeixen en aquest èxit. Molts periodistes, directors de programes televius i radiofònics... s'aboquen a promocionar llibres que molts cops no passen de ser mediocres. I, en canvi, no tenen en compte els escriptors i les escriptores catalans. Però, és clar, molts afirmen que la literatura catalana no viu un bon moment. ¿No tindrien el mateix èxit Maite Carranza, Jaume Benavente, Andreu Martín, Jaume Cabré, Jordi Coca, Miquel de Palol -són els primers que se m'han acudit- i molt d'altres si se'n parlés tant? Ja n'hi ha prou de menystenir la literatura catalana i atacar-la amb l'excusa que tenim uns escriptors i escriptores de poc nivell. A molts ja els està bé així -entre altres coses perquè llegeixien poc- i d'altres s'ho acaben creient. També és cert que el nivell cultural d'aquest país és cada cop més fluixet. Reivindiquem tots, doncs, les plomes catalanes. No és el moment ni l'espai, però segurament passa una cosa similar amb la música -posem per cas amb Bruce Springteen -que omplirà dues vegades el Camp Nou, voleu dir que n'hi ha per tant?- o amb l'obsessió que els ha donar a tots de parlar a totes hores del Barça de futbol.