DAVID BUENO REIVINDICA LA LITERATURA CIENTÍFICA EN CATALÀ

Hi ha molts que pensem que els escriptors que es escriuen en català no tenen prou ressò, que els mitjans de comunicació no els fan cas perquè es prioritzen els llibres escrits en castellà o en altres idomes. David Bueno, professor i investigador de genètica de la UB i articulista del diari AVUI, també ho creu així. En un article publicat el 28 de novembre, es lamenta que en la IV Mostra del Llibre Científic "només l'1,8% dels títols no adreçats a infants que s'hi exposaven eren en català." I continua: "I no és que no n'hi hagi, de llibres de divulgació en català. Déu n'hi do els que hi ha, i bons. Alguns dels més venuts, per exemple, han estat publicats en català i castellà, però tan sols s'oferia l'edició castellana. Tanmateix, dels 20 llibres que he ressenyat al suplement de Cultura aquest darrer any, 15 eren en català, i d'aquests tan 2 eren a la Mostra." Bueno fa diana, l'encerta de ple. D'escriptors que opten pel català no en falten, n'hi ha més dels que creiem, però qui sap què passarà si molts polítics i mitjans de comunicació els continuen sileciant subtilment, i molts ciutadans els ometen de les seves preferències. Per què no són més coneguts els títols publicats en català? Per què molts s'entesten a considerar la cultura catalana com un fenomen de tercera divisió? Per què, en definitiva, ens entossudim tots plegats a castellanitzar-nos cada cop més?

LITERATURA I CIÈNCIA, UNA BARREJA SUGGERENT

La divisió entre les lletres i les ciències ja fa anys que ha passat a la història. Hi ha grans novel·listes i poetes que han partit de pressupòsits científics. David Jou (Sitges, 1953) és, probablement, el gran referent de les lletres catalanes que s'aventura en la realitat poètica de l'univers cientític. N'és una prova el llibre L'huracà sobre els mapes, el segon volum de la seva obra poètica -publicada a Columna-, en què títols com "El nombre pi" o "Química" ens pemetran percebre les matèries cièntífiques des d'un angle dolç i diametralment diferent al qual estem acostumats. David Jou, tanmateix, és només la punta de l'iceberg. Si no us ho creieu, llegiu una breu llista que us proposo, que, d'altra banda, aniré ampliant. Hi trobareu obres de diversos escriptors i gèneres. Si coneixeu algun llibre en què es combinin la literatura i el món científic, comenteu-ho, si us plau, i si ho creieu convenient expliqueu què us ha semblat.

Llibres que combinen la literatura i la ciència

SHERLOCK HOLMES I EL BLOC "ARSCIENTIFICUM"

Sir Arthur Conan Doyle va deixar una empremta inesborrable en el panorama de la literatura detectivesca. La sèrie de quatre novel·les i cinquanta-sis relats en què el detectiu Sherlock Holmes és el protagonista és un exemple més de la relació entre literatura i ciència, que comentava en un article anterior (vegeu "Literatura i ciència, una barreja suggerent", dins la secció Literatura i ciència). Holmes, amb la seva lupa i bones dosis d'anàlisi, aplica l'observació i el mètode científic de la inducció per resoldre els casos que se li plantegen.

Doncs bé, Enric Roig, professor de biologia l'Escola Mare de Déu de Núria, al seu bloc Arscientificum (http://gaia-eureka.blogspot.com/), relaciona les ciències i el famós detectiu a la secció "Tot seguint Sherlock Holmes". S'hi plategen casos relacionats amb la medicina que podeu investigar, talment fóssiu Sherlock Holmes, per arribar a un bon diagnòstic del pacient. Aquesta secció parteix d'uns articles que La Vanguardia publicava en un suplement de ciències que sortia cada divendres als anys 90. Si voleu ser uns bons investigadors i passar una estona entretinguda, animeu-vos-hi, que la proposta és engrescadora!