JOAN BENESIU, UNA ENORME DESCOBERTA

Vaig tenir clar de seguida que havia de triar com a primera lectura del mes d'agost Gegants de gel. Des del moment que el vaig agafar de la taula de destacats d'una botiga que té una bona selecció i hi vaig llegir a la portada mateix una afirmació contundent de Manuel Baxauli, sabia que seria una magnífica adquisició: "Avui la narrativa d'alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert". Es poden elegir les lectures d'una manera ben diversa, però si un autor de capçalera te'n recomana un altre no ho dubtis, fes-li cas. I és el que vaig fer. L'home manuscrit, la novel·la de Manuel Baxauli que vaig devorar en el seu moment, m'agrada, i molt. I des de llavors si Baxauli diu que un escriptor és bo, això va a missa. I caram si Benesiu ho és. Costa trobar en el desert de la qualitat literària catalana -i segurament és un mal estès a altres literatures- un escriptor que es preocupi per com cal traslladar la matèria narrativa, que escrigui frases que deixen petjada sense que la grandiloqüència les venci, les anorreï, que equilibri gairebé perfectament -o perfectament del tot?- tècnica i passió literàries. 

    Em trec el barret per Gegants de gel, per uns personatges que agafen una dramàtica profunditat pel fet d'estar vinculats a una història que els condiciona, que els obliga a actuar d'una determinada manera i a ser contradictoris, complexos, fastigosament humans. És una novel·la que s'atreveix amb àmbits tan diversos com el de la història, la filosofia, l'existència de l'ésser humà -potser l'existencialisme?-, la reflexió de la transmissió dels fets contats. Novel·les com aquesta et congracien amb la novel·la escrita amb majúscules i filigranes complementàries. Les frases de cada pàgina llisquen amb facilitat i, tanmateix, et porten pels viaranys dels matisos i les fronteres de la realitat. Gegants de gel és d'aquests llibres que et permeten que els llegeixis més d'un cop i en un lapse de temps no gaire separat, perquè són rics en continguts i en versos fets prosa.

Editorial: Periscopi

Pàgines: 291

CONTES ESCRITS PER ESCRIPTORS (MOLT) JOVES

En aquesta entrada del bloc us aniré proposant contes de nois i noies d'ESO i Batxillerat. Llegiu-vos-els, gaudiu-los i reflexioneu sobre com estan escrits.

1) Diana, d'Hèctor Sansano Arochea (Batxillerat)
2) El conte no escrit, d'Esteban Serrano Castelló (2n cicle d'ESO)
3) N'hi ha per llogar-hi cadires, d'Elia Aparicio (Batxillerat) 

UN VIATGE INSÒLIT

Heus ací un llibre molt ben editat per Barcanova que des del moment que el veus i l'agafes t'entren unes ganes irrefrenables de llegir. L'inspolit viatge de Jerónimo de Ayans, escrit per Lluís llort i magníficament il·lustrat per Oriol Malet, és novel·la de barreges: de sentiments i aventures, de ciències i història, de realitat i ficció, de realisme i ciència-ficció. I, efectivament, és un llibre que gaudeixes des del primer moment, d'aquells que t'ofereixen coneixements i alhora t'atrapen en una trama interessant per insòlit i extravagant. Un llibre amb força matisos dirigit a un públic juvenil. Una bona descoberta.

CUINA, ODISSEA I HUMOR ESTRIPAT

Dir-se Zinc per culpa d'un pare i un tiet que es prenen les coses massa a la lleugera és sinònim que la vida que t'espera des de néixer serà una aventura plena de situacions surrealistes. El nostre protagonista, en Zinc Peris, veurà com de la nit al dia la seva família decideix muntar un restaurant sense saber gaire com funciona aquest negoci. El cuiner que contracten és un apassionat de la novel·la d'Homer l'Odissea i dels seus personatges, que viuen envoltats d'amor, amistat o traïció. Des de la primera pàgina, Pasqual Alapont ens ofereix situacions estripades, divertides i la reflexió de dos personatges singulars, el jove Zinc i el cuiner, que ens arrencaran alguna riallada i ens faran passar una estona més que divertida. Novel·la totalment recomanable per a gent que li agrada riure.

Editorial: Cruïlla    Autor: Pasqual Alapont  

FLANAGAN I XARXENÈGUER ATAQUEN DE NOU

Flanagan, tot cervell i amb ganes d'emular els investigadors de ficció i els reals, i el seu amic Xarxnèguer, tot múscul, es veuen involucrats en una trama esotèrica, en què la droga i l'especulació immobiliària taquen un poble d'alta muntanya català. Humor, intriga, amor i aventura fan una conjunció equilibrada per deixar sobre la taula un retrat d'una societat en què els diners i l'afany de poder s'apoderen de la moral d'uns personatges que per quotidians tenen uns referents més o menys identificables. Andreu Martín i Jaume Ribera ho han tornat a fer: Els bessons congelats torna a ser una novel·la per a tots els públics divertida i emocionant de la saga del detectiu Flanagan, un jove adolescent que ara ja té dinou anys i que no pot fer-hi més, l'apassiona investigar. Estem davant d'una noevel·la que, malgrat la temàtica i el to en què està escrita, m'atreviria a qualificar d'entranyable, perquè els personatges, amb les seves misèries i virtuts, tenen una màgia que permet que ens els fem nostres, que ens hi sentim identificats. 

LA BALADA DEL PASSAT

Com indica el mateix títol, el llibre de Pau Joan Hernández La balada del funicular miner és una cançó romàntica, la història d'un amor impossible entre dos adolescents que el passat els ha fet una mala jugada, "perquè el passat és com l'aigua, que sempre torna al lloc per on corria". Al poble en què arriba l'Alda, una professora de matemàtiques, res no és el que sembla. La gent té un pasat per amagar. Hi ha una aurèola de misteri reforçada en els últims temps per la presència d'una bèstia ferotge. No deixeu de llegir aquesta novel·la, que us atraparà des de la primera pàgina pel seu misteri i els secrets amagats dels seus personatges.
Autor: Pau Joan Hernández
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 208
Premi Gran Angular 2013
Altres: també en llibre electrònic

UN ASSASSINAT AL CIRC

Ara que és Nadal i que a Barcelona, per mantenir la tradició, hi ha com a mínim quaatre circs (Circ Raluy, Circo Cataluña, Circo Americano i Circo Zavatta), i com que tinc molta fe en el circ i els números a voltes amb olor de nafatalina que s'hi ofereixen, us recomano El crim del colós rialler. En Lluc Barretina,, en Kolossus, en Moctezuma, en Boy, l'Orestes, en Zé da Cunya i una pila de noms estrafolaris més configuren una galeria de personatges que treballen en un circ en què una noia de setze anys és assassinada. Xavier Bertran ens proposa  una novel·la amb un investigador jove que treballa al mateix circ i que és fill de l'amo. Els personatges i les situacions ratllen de vegades el surrealisme i, sense una voluntat marcadament realista, retraten l'ambient entre màgic i decadent del món del circ. Un novel·la per als amants de les novel·les policíaques i del circ anacrònic.
Autor: Xavier Bertran
Editorial: Columna Jove
Pàg.: 146  

JUGUEM AMB EL "TIRANT LO BLANC"

A partir de l'edició de Les Eines del "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos", us proposo fer un joc en grups de tres o quatre persones perquè ens ho passem bé amb el nostre heroi i els personatges que l'envolten a la cort de Constantinoble. Cada grup tindrà un nom i procurarà contestar primer que els altres les preguntes que us plantejaré. Cada resposta correcta tindrà un valor de tres punts. Els grups també podran fer preguntes perquè les responguin els altres grups. Cada bona pregunta plantejada tindrà un valor de dos punts. Indiqueu sempre quina pregunta responeu. Haureu d'estar atents, perquè cada dia puc plantejar una o més qüestions. I sumant sumant obtindreu el premi merescut. No us oblideu de firmar les respostes amb el nom del grup.

Preguntes

1. De quina manera es declara Tirant a Carmesina? Per què creieu que ho fa així?

2. Hi ha un moment en què Tirant es lamenta que no podrà aconseguir mai l'amor de Carmesina? Quin és el motiu que al·lega? (Una pista: trobareu la resposta entre les pàgines 47 i 65. La mateixa pregunta us dóna una pista de la ubicació de la resposta.)

3. "Ai senyora! Que us veig pel pedregar". Quin personatge femení diu aquesta frase? Per què creieu que la diu?

4. Què suplica Diafebus a la princesa entre els capítols 146 i 147?

5. Us agrada la manera d'actuar de Diafebus al llarg de la novel·la?

6. Feu, si voleu, la vostra pregunta.

MATILDA, UNA NENA MÀGICA

A la Matilda li agrada molt llegir. Sembla estrany, tan petita, només té quatre anys, i llegeix tot el dia sense parar. Es cruspeix títols i títols de la biblioteca i els seus pares no l'entenen, Diuen que perd el temps. És una nena que és com un alenada d'aire fresc, en una vida en què els adults passen l'estona sense importar-los res més que ells mateixos. Matilda, escrita per Roald Dalh, ha esdevingut un clàssic del literatura infantil i juvenil. Una aventura deliciosa recomanada per a lectors a partir dels dotze anys amb què passareu una bona estona i us farà estimar encara més els llibres.

Editorial: Grup 62       Preu: 9,95 €

Altres: també en llibre electrònic    

CARLES PRADAS PRESENTA UN LLIBRE

En línies generals, el bon escriptor té fusta ja de ben petit. I Carles Pradas és un d'aquests casos. Recordo alguna de les seves narracions de quan era estudiant. Malgrat la seva joventut, eren textos profunds i ben treballats. Ara el Carles ha publicat La setena vida de Kaspar Schwarz, que presenta el proper dia 4 de desembre, a les 19 h, a la llibreria La Central, del carrer Elisabets, Encara no l'he llegit, però l'avala Males Herbes, una editorial petita que fa unes publicacions molt acurades.

PARLEM SOBRE ELS HÀBITS LECTORS?

En aquest espai m'agradaria que m'expliquéssiu quins són els vostres hàbits lectors. Engego la proposta amb aquestes qüestions. Què llegiu durant un dia? I al llarg d'una setmana? Llibres de text? Llibres de lectura? Còmics? Instruccions de jocs d'ordinador? Diaris o revistes? Pàgines web? Penseu que hauríeu de llegir més? O ja en teniu prou amb el que llegiu? Serveix d'alguna cosa llegir molt? O val la pena dedicar-se a alguna altra cosa? Estan bé els llibres que us proposen a l'escola? Quin tipus de llibres us agradaria que us fessin llegir? Penseu que a la societat s'estimula prou el gust per la lectura? Us agrada llegir el que anomenem els "clàssics de la literatura"? Podeu respondre a alguna d'aquestes preguntes o plantejar-ne d'altres. Com vulgueu! M'agradaria que aquesta entrada es convertís en un fòrum de debat i de reflexió sobre la lectura i el que llegim.

DAVID NEL·LO PUBLICA UN LLIBRE DE CIÈNCIA-FICCIÓ

David Nel·lo ens regala una altra gran novel·la, en aquest cas de ciència-ficció. A Missió futur, publicada per Grup 62, l'Ismael està destinat sense que ho sàpiga a una  missió molt important: perpetuar l'espècie humana. Amb la Sara i els seus companys de missió vius aventures inoblidables i experimentarà les dues cares de la vida: la bellesa i la duresa. Us recomano un llibre ben escrit i amb un bon ritme que tant podeu llegir en format paper com electrònic.

EL DICCIONARI DE BUTXACA DE VÍCTOR PÀMIES

De Víctor Pàmies ja n'he parlat en aquest bloc. Amant dels refanys i de tot el que envolta el vessant lúdic i col·loquial de la llengua catalana, es dedica a recollir el cabal lingúístic català viu i usat pels usuaris de la nostra llengua -o no tant, ja sabem com estem-. En aquest cas, us presento el seu llibre Dites.cat. Si hem de fer cas de la manera en què hom utilitza el terme novetat, aquest llibre no ho és, de nou, ja que es va publicar el 2012. Com passa el temps, en els nostres dies, també per als llibres. L'altre dia, passejant per la llibreria, el vaig veure, el vaig fullejar i, és clar, me'l vaig comprar. Seguint la línia de la col·lecció de Barcanova "El català portàtil", es tracta d'un manual fàcil de consultar amb més de 2.600 locucions, frases fetes i refranys del català amb la correspondència en castellà, identificades amb colors diferents per tal de distingir cada fenomen lingüístic. És un bon llibre per als qui volen conèixer una mica més la riquesa lèxica del català i fàcil de llegir per als qui volen passar una bona estona i aprendre alguna cosa arran de mar o sota d'un pi.

EL NOM DE CLEMENTINA ARDERIU

Clemntina Arderiu (Barcelona, 1889-1976), a l'ombra del seu marit Carles Riba, és un exemple de com el corpus literari de les poetes catalanes passa inadvertit per al gran públic, tot i que en aquest cas el seus poemes els coneixen una gran minoria. Hi ha poetes que encara han tingut pitjor sort que Arderiu. De fet, em sabríeu dir alguna cosa, posem per cas, de Rosa Leveroni, Rosa Matheu, Simona Gay, Felícia Fuster, Maria Beneyto o Núria Sales? Coneixeu gaires poetesses? Aquest és un debat llarg que tan sols apunto perquè l'únic objectiu d'aquesta entrada és el poema "El nom".

EL NOM

Clementina em dic,
Clementina em deia.

Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
"Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,
però no t'escau:
és nom de princesa."
"Ai, quin nom estrany!"
moltes altres feien;
i jo en el fons de tot sentia l'enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.

Clementina em dic,
Clementina em deia.

Però un any s'enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi un
-jo mateixa el deia-
ara m'és honor
i m'és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt la terra
com que el l'amat
em canta a l'orella,
i entra en els recers
de l'ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.

Del cel de l'amor
tombava una estrella...
Ara el nom em lluu
damunt la testa.

Clementina em dic,
Clementina em deia.

No puc comentar cap altra cosa sinó que és un poema mgnífic, escrit amb una gran sensibilitat i senzillesa.

Juliol de 2014

JOSEP-FRANCESC DELGADO I LA RECERCA DE LA FELICITAT

"El secret de la felicitat no rau a fer sempre el que es vol sinó a estimar sempre el que es fa", diu en Ngawang a La tomba de Tiangbotxé, una novel·la que tanca la tetralogia que Josep-Francesc Delgado va iniciar fa 25 anys sobre l'Himàlaia. Sàvies paraules d'un xerpa tibetà que podem aplicar a l'autor d'aquest llibre. Delgado és feliç escrivint sobre el Tibet, la cultura tibetana i el ieti -o com se'l coneix xovint, l'abominable home de les neus, un mite que intenta desmuntar per convertir-lo en realitat. I és felic perquè demostra un gran coneixement del Tibet i la seva gent i una passió que modela un llibre honest i ple d'emoció.
He de confessar que no he llegit els tres llibres anteriors (Si puges al Sagarmatha, Sota el signe de Durga i Nima el xerpa de Namtxe o la recerca d'un norpa errant) i que, per tant, he començat pel final de la tetralogia. Però m'ha agradat i molt, perquè és una novel·la per a gent jove i també per a adults  molt ben escrita i sense cap concessió a la novel·la juvenil, tot i que algú podria classificar-la com a tal. Emili Teixidor, comentava l'atre dia el mateix Delgado a la presentació que va fer del seu llibre al Col·legi de Llicenciats, definia la literatura juvenil com aquells llibres que un jove pot llegir. Per tant, no parlaríem tant d'un gènere juvenil específic, sinó de llibres que estan a l'abast dels joves sense que s'hagin concebut concretament per al seu consum. I aquest és un dels èxits de "La tomba de tiangbotxé", una novel·la d'aventures sobre la recerca de la felicitat i de l'amor, però també sobre les diverses teories que hi ha sobre el ieti i la seva existència. Una novel·la que no us podeu perdre si voleu entendre l'esperit de les muntanyes del Tibet i si només llegiu bona literatura per ser una mica més feliços.

Editorial: Edicions del Roure de Can Roca
Pàgines: 478

LECTURES D'ESTIU O DE QUALSEVOL ALTRE MOMENT DE L'ANY

Arriba l'estiu i el tòpic repeteix, any rere any, que és un bon moment per a gaudir de la lectura. Com si es pogués llegir tan sols en aquesta estació. Qui s'hagi deixat embruixar per la lectura sabrà que sempre hi ha una estona, per curta que sigui, per agafar un llibre i deixar-te emportar pel que hi diu. Per això, i tenint en compte que aquesta entrada del bloc la podria haver escrit un dia d'hivern glaçat, us faig diverses recomanacions de webs perquè la tria que feu del llibre (o LLIBRES, en plural i en majúscules) no sigui un acte solitari i tingueu més possibilitats d'encertar-la. També hi he afegit llibreries que tot just tenen un any de vida per si voleu passejar-vos per Barcelona i donar-los una oportunitat en aquests moments de crisi. Finalment, dos enllaços: el primer inclou 10 receptes per tal que sigueu bons lectors i el segon va adreçat als amants de la poesia o a aquells que no ho sou tant i voleu aficionar-vos a aquest magnífic gènere literari. Que gaudiu de la lectura!

Webs en què es recomanen llibres (cercadors i fòrums)

* Què llegeixes: http://www.quellegeixes.cat/
* Llibres per llegir: http://www.llibresperllegir.cat/
* El Consell Català del Llibre infantil i juvenil: http://www.clijcat.cat/
* Abacus: www.abacus.coop
* Nosaltresllegim: http://www.nosaltresllegim.cat/category/juvenil/

Llibreries

* No llegiu: www.nollegiu.cat
  (Poblenou: c/ de l'Amistat, 22)
* Llibreria Ona: https://www.facebook.com/OnaLlibres?v=wall
  (Gràcia: c/ Gran de Gràcia, 17)
* Llibreria Calders: https://www.facebook.com/lacalders
  (Sant Antoni: ptge. Pere Calders, 9 )
* La Impossible : http://www.laimpossible.cat/
  (Eixample: c/ Provença, 232)
* Dit i i fet: http://www.ditifetllibreria.com
  (Sant Andreu: c/ Dr. Balari i Jovany, 4)/

10 consells perquè sigueu bons lectors

* Leer.es: http://familias.leer.es/category/10-ideas-hijos/

Poesia

* Poesia infantil i juvenil: http://bibliopoemes.blogspot.com.es/

EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA, UNA ALTRA VEGADA AQUÍ

La paraula nua és la poesia que la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) proposa per al Dia Mundial de la Poesia, que aquest any s'escau el 21 de març. Montserrat Abelló, l'autora, l'ha escrit especialment per a l'ocasió i s'ha traduït del català a vint llengües més. Llegiu-vos-el, declameu-lo i gaudiu de la lírica d'una poeta de llarg recorregut i, com moltes altres, menys coneguda del que hauria de ser.      

QUANTS REFRANYS EN CATALÀ CONEIXES? UNA ENQUESTA DE VÍCTOR PÀMIES

Víctor Pàmies no para quiet. La llengua popular és la seva passió. Després de l'última enquesta sobre refranys més usuals ara n'ha preparat una altra d'ambiciosa via internet. A la seva pàgina web us podeu descarregar l'enquesta sobre 500 refranys, dels quals haureu de contestar si els coneixeu i si els feu servir. De passada, és una bona manera d'aprendre una mica més la saviesa popular de la nostra llengua a partir d'unes dites que formen part del nostre patrimoni cultural. 

  

FICCIONS, UN CONCURS PER CREAR HISTÒRIES

La inscripció del concurs va començar l'1 de desembre, però encara sou a temps d'inscriure-us. Ficcions, organitzat per l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG), és un concurs literari en català que proposa crear una història de ficció dividida en quatre capítols. Hi poden participar nois i noies d'entre 14 a 18 anys, que han de partir d'un llibre per escriure'n els quatre capítols següents. La idea és bona i el concurs, si us mireu les bases, divertit i interessant. A més, hi ha uns quants premis. Animeu-vos a participar-hi.

L'NBA VISTA PER JORDI ROBIROSA

M'agrada el bàsquet per la seva rapidesa, emoció i tàctica. Aquesta passió que tinc per aquest joc Jordi Robirosa m'ha ajudat a consolidar-la gràcies a unes retransmissions rigoroses que ens transmet amb bonhomia. Periodista de TV3 especialitzat en bàsquet, ha escrit un llibre fruit de la seves vivències de molts partits de l'NBA a què ha assistit. A prop de les estrelles de l'NBA és un recull d'anècdotes escrites amb gràcia i l'agilitat a la qual ens té acostumat aquest periodista que respira bàsquet intensament.
Editorial: Viena Edicions
Pàgines: 176

PARLEU DE LES VOSTRES LECTURES

Un dels blocaires que segueixen aquest bloc m'ha suggerit que creés un espai perquè pugueu comentar les vostres preferències literàries o  estripeu verbalment un llibre que no us ha agradat gens. M'ha semblat una bona idea. De fet, ja hi ha un apartat al bloc amb aquestes característiques: "M'agraden els llibres". Tot i això he decidit obrir una altra secció. I aquí, doncs, teniu aquest nou  espai. Esteu tots convidats a escriure les vostres recomanacions o disgustos literaris. Que vagi de gust.

UNA TRAMA DE VAQUERS

Caroline Lawrence ens proposa ras i curt, amb Es busca P.K. Pinketon. El cas dels bandits assassins, un llibre de l'oest amb un protagonista jove que té habilitat per disfressar-se i despistar els assassins. Es tracta d'un llibre d'aventures amb un noi de 12 anys com a personatge principal que té l'originalitat, potser, de situar l'argument en el llunyà oest i de proposar-nos a cops unes seqüències en les quals no podem deixar d'esbossar un somriure. Aventures, tragèdia -en el primer capítol Pinkerton es queda orfe-, humor i uns dolents molt dolents són ingredients d'una novel·la sòlida que es llegeix ràpidament i que garanteix diversió i tensió en dosis ben equilibrades.

Editorial: La Galera
Any: 2012

JESÚS MONCADA I "EL CAFÈ DE LA GRANOTA"

EL LLIBRE DELS JOCS FLORALS DEL CURS PASSAT

M'ha arribat en format digital el llibre dels Jocs Florals del districte Sant Martí del curs passat. Val la pena que hi feu una ullada, o dues. Hi ha poemes i contes de nens i nenes de 5 anys fins a nois i noies de 18. La veritat és que val la pena llegir-los. L'Alba Cano hi va obtenir un premi de poesia de la seva categoria amb Nines i pilotes de colors: la infantesa hi és recordada amb nostàlgia i unes imatges molt cromàtiques.

POMPEU FABRA

El 1913 Pompeu Fabra assolí una fita important per una llengua que desitgi desenvolupar-se en tots els terrenys del coneixement. Publicà, després d'anys d'estudi i debats lingüístics i amb el vistiplau de l'Institut d'Estudis Catalans, les Normes ortogràfiques, que amb algunes variacions (la llengua és dinànima i viva) es mantenen vives avui dia. Ara celebrem els 100 anys d'una obra lingüística cabdal per  a qualsevol llengua que vulgui perviure.

LA REFLEXIÓ DE FRANCESC GARRIGA

Des del cim dels temps passats, Francesc Garriga Barata repassa la seva vida i reflexiona sobre la vellesa. Tornar és lluny, Premi Carles Riba de 2012, és un llibre de versos silents i que conviden a la recerca d'un mateix i a reflexionar sobre el perquè de la nostra existència.

apago llums i tanco finestrons
cada dia més lent, més en silenci.
i encara queden per tancar
les portes més pesades
i els llums més alts

si fos un nen,
m'enfilaria als pins.

les meves mans baldades,
i uns peus porucs no aguanten
camins de roca ni rodals d'ortigues

ja em costa tancar portes
i apagar llums.

i em sento un nen.

no ho sóc.

segur que si pogués
m'enfilaria als pins.

BARCELONA RESPIRA POESIA

Del 8 al 15 de maig la poesia omplirà places, parcs, auditoris i museus de Barcelona. La poesia és una expressió artística que com d'altres -posem per cas el jazz- arrossega un halo de manifestació minoritària. En el programa, que confecciona l'Ajuntament de Barcelona, hi ha actes per a tots els gustos. Hi destaquen la celebració del centenari de dos poetes amb trajectòries ben diferents: Salvador Espriu i Joana Raspall. Avui farem un tast de Joana Raspall, una poetessa abocada a fer volar la imaginació dels més petits.

La bicicleta

Jo tinc una “bici” pintada de nou. Quan vull s'està quieta i quan vull es mou. Avui no vol córrer i no sé per què; l'he greixada amb oli d'un setrill sencer! Amb draps de camussa tota l'he eixugat, i ja un cop polida així ha rondinat: M'ha dit: - Estic prima; no em tractes prou bé. - Si tu ets la més ferma de tot el carrer! - Mira quines rodes té aquella d'allà! - Parles d'una moto! No et pots comparar!

LES AVENTURES I DESVENTURES DEL FOLLET ORIOL

Avui recomanaré un llibre per a nens i nenes que aprenen a llegir. Es tracta, de fet, de tota una col·lecció, les històries de la qual giren al voltant de les aventures i desventures del follet Oriol. Des d’aquest bloc, no havia recomanat encara un llibre adreçat a un públic tan jove. Els motius d'aquesta incursió en el món infantil des d'aquesta plana són diversos, però destacaria un traç meravellós i unes històries plenes d'imaginació amb dos nivells de lectura: una per al nen qiue aprèn a llegir i un altre per a un lector expert que vulgui explicar-li més coses.
                                                   
                                                     Editorial: Barcanova
                                                     Autor: Sardà, Òscar
                                                     Preu: 11 euros